En un batre d'ulls

Un relat de: Pat-Rut
En un batre d'ulls



No és cap data festiva popular, però tots els anys marca amb un retolador vermell aquest dia en el calendari. Odiaria oblidar-se’n i no tenir-ho tot a punt.

A la galeria planta el trespeus i al damunt col·loca l’aparell de retratar, una vella Yashica de dos objectius. Després de calcular llum, obertura, velocitat, posa el temporitzador i prem el disparador, s’asseu en una butaca, encarat a un mirall on s’observa envellit. En un batre d’ulls, els records de tantes instantànies li revenen, just abans del tret fotogràfic que captarà la imatge que, un cop revelada, guardarà amb totes les altres en una vella capsa metàl·lica, on s’apleguen immòbils records, endreçades relíquies del passat.

Va començar sol aquell ritual de retratar-se. La vida el portà fins a la Nora, amb qui es va casar. Tingueren fills, el Nil i l’Ogai, que varen fer-los companyia força temps. Fins i tot l’Alba, la filla d’Ogai, va participar alguns anys d’aquella tradició.

Després tots emprengueren altres camins. La filla marxà amb la família a les muntanyes, i més tard el Nil trobà una noia de pell bruna a Londres, on varen tenir dos fills. Aquells nets els va conèixer el dia del seu cinquanta aniversari, ja eren grandets. Va ser la primera foto de la col·lecció on tota la família ensems va quedar retratada. La té emmarcada en el capçal del llit.

Ara està sol una altra vegada, i malgrat que el colpeix en el cor l’absència vital de la Nora, el llegat d’ambdós perdura. Han fet una videoconferència amb els nets i els fills, tots tan lluny. «Sort d’aquestes coses modernes que ens acosten», els diu ell. Avui l’Alfons fa vuitanta-tres anys i viu en el mateix pis de l’eixample. Clou els ulls, els obre i prem un altre cop el disparador, fa una nova instantània. Aquella imatge no demana enginys moderns, sols la solvència i la constància del temps. Pensa en el temps i la vida.

Torça un somrís consirós i admet que ha estat això el temps vital. Vuitanta-tres aniversaris en un batre d’ulls.

Comentaris

  • Gràcies pels comentaris[Ofensiu]
    Pat-Rut | 26-05-2020

    La paraula "batre" està acceptada literàriament, l'he vist escrita en poemes de Joan Brossa i d'altres autors.
    I si mirem la paraula; ull en el GDLC ho trobarem com una accepció correcta.
    Potser sona malament i sembla un castellanisme, però si ho va ser, ara ja està acceptada l'expressió. Però també ocorre que cada vegada que llegia el títol quan havia escrit "En una aclucada d'ulls" em venia a la ment una cançó del Tomeu Penya, i el relat està a anys llum d'aquella cançó en el seu missatge, i no em sonava gens bé.

    Espero que quedi prou aclarit.

    I amb aquest comentari ja veig que no té gaire futur el meu relat dins del concurs.

    Sort a tothom.

  • Volia saber[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-05-2020

    si el mot "batre" l'has fet servir per algun motiu particular, ja que l'accepció de batre en aquest sentit no és gaire comuna en el fet d'instantani, com sembla que vols fer entendre, i més posant-lo en el títol, crec que potser amagues alguna intenció, però que no sé trobar. Tal com escrius la resta del relat, no puc creure que sigui una errada de catalanitzar una frase feta en castellà com "en un batir de ojos", que en català passaríem com "en un aclucar d'ulls" d'una manera més ortodoxa.
    És intriga, no crítica, de moment.

    Bon relat!

    Ferran

  • Gràcies Aleix[Ofensiu]
    Pat-Rut | 21-05-2020

    Per les teves paraules encertades i de les que en prenc nota, ja que inspiren un espai dins del relat que jo no he narrat, però que tu has sentit i en formen una part que tu has sabut veure sense haver estat escrit.

    Fins a una nova vida!


    Patrick

  • Les videoconferències sense edat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2020 | Valoració: 10

    L'Alfons té la sort de reflexionar amb raó. L'edat l'ajuda. Ara tots fem videoconferències, ens veiem, sembla que estem junts i adéu. La fotografia fa el seu camí, deixa emprempta, fa escoltar el pèndol del rellotge de paret. Ara tot és ara, immediatesa, potser també cal constatar el pas del temps imprès en un paper i ser-ne conscient. Què farien els escriptors sense l'amor, sense la vida i sense el pas del temps? Una forta abraçada.

    Aleix

  • Llegit a la pàgina[Ofensiu]
    Pat-Rut | 19-05-2020

    Ara eliminaria el quart paràgraf. Sempre fem tard a veure coses sobreres.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pat-Rut

Pat-Rut

7 Relats

41 Comentaris

2244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.