en un banc

Quant hagin passat els dies novells
inclosos els mesos inaugurals,
ja hagin florit
I encara no siguem vells,
junts, asseguts
un a la vora del altre,
veurem plegats
com es pon el sol,
i, fins i tot,
algun dia
veure sortir la lluna.
Nosaltres tranquil·lament
amb el temps embellirem,
també el banc on plegats seiem.
Nosaltres el respectarem.
Tu em diràs el que sents,
jo et faré còmplice
dels meus pensaments,
jo et cridaré,
tu em calmaras,
tu m'esperaràs
jo vindre correns.
Els ulls de l'un
seran el plaer de l'altre,
i els nostres cors
el nostre aixopluc.
La vida junts
en un banc
aseguts.