En tu

T’estim, però et faig mal.
Plores, però mai te’n vas del meu costat… i em demano perquè segueixes aquí després de tot. Però no trob una resposta per a aquesta pregunta. No, no la trob. Busco i busco dins meu i no hi trob res més que un resentit cor de pedra que et fa plorar.

Plores i jo em vull morir. Sóc la culpable del teu malestar, però encara ets aquí, al l’altre costat del meu llit, abraçant-me, estimant-me.

Rebusco i rebusco entre els caixons de la nostra vida, dels nostres moments.
La raó és l’amor.

L’amor plora, l’amor fereix, l’amor calla dient-ho tot, l’amor mai se’n va, l’amor és dins meu.
L’amor és en tu, aquí, ara, al meu costat.






(Relat inspirat en la pròpia cançó d'una molt bona amiga meva.. Us deixo l'enllaç aquí; http://www.youtube.com/watch?v=8KDQpqn-vyQ
Escoltau-la, és la seva primera cançó però vos la volia fer arribar! Enhorabona Rita, segur que aquest és el principi d'alguna cosa molt gran!...)