EN TANET

Un relat de: Núria Niubó

EN  TANET


EN TANET


Aquest matí, la Txell m’ha trucat ella soleta i, molt il•lusionada, em diu,
—Padrina ja ha arribat el Tió, i a casa del Sergi i la Sònia també!
—Què bé! Doncs avui, quan vindreu tots a casa meva, us explicaré que li va passar al meu Tió, quan era petita com vosaltres.

Ara que ja hem acabat de dinar, veniu tots tres amb mi, us contaré les aventures d’en Tanet, el meu Tió.
La Txell a un costadet, el Sergi a l’altre i la Sònia a la meva falda.
—Esteu preparats?
—Sí!!!
—Doncs escolteu bé.


Era a principis de desembre, ja sabeu que és quan ha d’arribar el Tió, jo llavors tenia quatre anyets i mig, i els meus pares, els vostres besavis, em deien, portat bé, que si no en Tanet quan vindrà no et cagarà res. Jo era bona nena, bé, així ho creia, i encara em portava millor; però havien passat uns dies i en Tanet no arribava.
El meu pare, que era molt valent, va decidir anar a la muntanya a veure que passava i quan va tornar a casa, jo que l’esperava inquieta, el vaig veure una mica trist; portava un sac sota el braç i de dins va treure el meu Tió, en Tanet; tenia la cara tota pelada i li faltava una pota, em vaig posar a plorar, llavors el pare em va seure a la seva falda, dient-me…
—Mira filleta, saps, el teu Tió, en Tanet, volia venir tan de pressa que va baixar rodolant muntanya avall, va topar amb una pedra grossa, va quedar mig ferit i no podia continuar; sort que l’he anat a buscar, però ara el tindrem que curar; no estiguis trista que segur que a casa, prop de l’estufa, de seguida es refarà, ja ho veuràs.
El pare, que era molt manyós, li va arreglar la cara i li va posar una pota nova, en Tanet ja estava content, i jo també! La mare va anar a buscar la manteta que tenia el seu nom i també una barretina que ella havia fet, jo li vaig posar tot i també la meva bufanda blanca i uns mitjonets. Estava tan bonic i rialler!
Cada dia li donava una mica del meu berenar i s’ho menjava tot! Es clar havia passat molta gana tants dies solet a la muntanya.
Quan va arribar la nit de Nadal, després de sopar, amb la meva germana gran, anàvem a la cuina, mullàvem una mica el bastó, resàvem un parenostre i jo entusiasmada cridava…
—Què ja puc sortir?
—Sí! Em deien tots, però pica fluixet que no se li tornés a trencar la poteta!
Jo picava fluixet, impacient i il•lusionada, cantant la cançó...

Sí, sí, la mateixa que canteu vosaltres.
—I et cagava joguines padrina? Em pregunta el Sergi, i després la Txell...
—Què també et cagava contes? I la petita Sònia, mirant-me riallera, em diu...
—I xuxes padrina, cagava xuxes?

No, petits meus, no. En aquells temps, a les cases que teníem un Tió, només ens cagava torrons, neules, confits i xocolatines. A mi m’agradaven molts els diners de xocolata, primer em menjava la xocolata de dins i desprès guardava aquell paperet daurat per jugar a comprar i vendre.

Us ha agradat la història del meu Tió, en Tanet?
—Sí! Sí! Sí!
Ara cal que us porteu molt bé i doneu de menjar al vostre Tió, segur que us cagarà coses bones i boniques.

...............................................


NÚRIA NIUBÓ I CABAU
NADAL 2012

Comentaris

  • La màgia del tió[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 15-05-2013 | Valoració: 10


    És curiós a mida que ens anem fent grans —almenys ho dic per mi—, els records de la infantesa prenen força i per uns instants, petitíssims instants, es reviuen aquells moments en que encara que no ho sabéssim... érem feliços!
    —Joan—

  • Qina sort![Ofensiu]
    Naiade | 26-01-2013 | Valoració: 10

    Un conte entranyable Núria, quina sort tenir una àvia com tu. No sé perquè, però aquesta historia em porta records similars. Imagino que molts si sentiran identificats.
    Quina sort que tenim d’haver nascut en llars com la que descrius, on l’amor rebut ens fa conservar dins nostre aquesta mateixa “xispa” que transmetem.

    Una forta abraçada Núria

  • Li he de posar nom al meu tió!!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-12-2012 | Valoració: 10

    Núria, a mi m'agradaria tenir una àvia com tu, que em contés històries asseguda a la seva falda. Ets tan dolça! I t'empatolles uns contes...! No saben els teus néts la sort que tenen. És clar que la meva àvia també era un àngel.
    Per cert, mira que a mi m'agrada posar nom a les coses. La meva rentadora es diu Eutímia, La tele Casilda, el microones Fortunato, etc, etc. Els hi poso el sant del dia que arriben a casa. Però al tió mai no se m'ha acudit posar-li nom. Però això té remei. El proper dia que arribi a casa, el batejaré. M'has donat una bona idea.

    Una abraçada nadalenca!

  • Un conte tan entranyable [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-12-2012

    com la seva autora .
    Molt bones festes , estimada Núria !
    Petons.

  • un conte bonic ...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-12-2012 | Valoració: 10

    i tendre núria, ple de màgia nadalenca i d'amor que es transmet de grans a petits

    una abraçadeta i un petonet
    joan

  • Gràcies per compartir-lo[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 17-12-2012 | Valoració: 10

    Malgrat la realitat imposada pel desgovern, la corrupció , i l’estultícia, el 25 de desembre tornarà a ser Nadal.
    I, a moltes cases, la presència dels ‘Tanets’ portarà novament il•lusió i alegria.
    Necessitem moltes més persones com tu.
    Gràcies Núria.

  • Molt apropiat...[Ofensiu]
    Annalls | 16-12-2012

    ...per aquests dies. I molt maco.
    Anna

  • Molt apropiat...[Ofensiu]
    Annalls | 16-12-2012

    ...per aquests dies. I molt maco.
    Anna LLensa

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

201158 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC