en silenci...

... que llegeixes i no t'atures, perquè en el moment el tema no m'era del tot sensible, o massa... no sempre que no es comenta ha de ser pq no acaba d'agradar... hi han molts motius, ma alegrat reconeix-rel i estranyat no veure'l comentat per mi.
Però no venia a alegrar-te les orelles si nó a renyar-te. SIII a renyar-te... tu creus desprès de la cara de badoca que se'm a quedat al llegir el teu, mig enrajolada de vergonya del meu nyap al teu costat, que m'has de posar un 10 !! ? NOOOO... que jo vull aprendre...Un altre cop ja ho saps!! M A G N I F I C el teu, magnific...
Saps de moment si no en surt una de nova tenim tres consultes... La Mena en té una altra, titulada com la meva , el 13/3/2012.

tendre i dels que arriben al fons de l'ànima. Valent perque es necessita valor per, estimant tant ,deixar l'ésser estimat;t endre pels sentiments que inspira i dels que arriben a l'ànima ,per la seva profunditat.
Felicitats, poeta!
Una abraçada.

quants de cops deixem coses per dir, i pensem en silenci el qeu no surt de la nostre boca.
una abraçada

Poques paraules però amb molta força, entenc totalment el sentiment, jo també he plorat amb silenci moltes vegades. M'agradat molt Joan. Felicitats per la teva sensibilitat.

Aquest sentiment que expresses amb tanta emoció........

Com deixar tants sentiments viscuts? Desancorar-se per partir amb nous rumbs?

Què puc dir-te Joan?..... Arriben molt endins les teves paraules.

Felicitats?.......

Felicitats
Joan per aquest poema amb tanta força
(he de marxar si vull viure) m’encanta
Una abraçada
Josep

Que més puc dir-te, que m'ha agradat i ... quina sort escriure i expresar-te com ho fas amb paraules que venen de dins i que saps transmetre amb tanta força.
Et felicito!!!

Deixa viure les llàgrimes.
Abraça't a la teva il.lusió.
És difícil el comiat
i dur el començar.

Feia dies que no em passava per RC i avui he descobert el teu bell poema. Paraules tendres. Barreja de tristor i veritats.

una abraçada literària

De vegades el destí juga amb nosaltres. Avui he entrar a veure si tenies algun poema nou i així que anava llegint, plorava i el cor em fa mal encara.
Tanta tendresa i tanta tristor, dit com un xiuxiueig en una darrera abraçada.
És que fas de cada instant poesia, un sentiment desgranat com el fruit de la magrana, de cada vers la dolçor i aquell trosset de llavor que queda.

Me l’he fet meu avui aquest poema, petita meravella , que m’ha remogut sentiments.

FELICITATS, Joan, els teus sentiments enalteixen la teva poesia i et fan encara MÉS GRAN POETA! Gràcies.
Preciós el dibuix.

Una abraçada des de molt endins del cor
Núria