Cercador
En Segon vol ser primer.
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
En Segon Noges ja té quaranta- quatre anys.
A L'HOSPITAL EL PRIMER DIA
Va néixer, bé, va ser parit, infantat. I tot seguit agafat per mans d'infermera ufanosa que va somriure de passada i el va entregar, amb una celeritat insultant, a mig vestir i a mig rentar a la seva mare. Ella havia d'anar a esmorzar un monumental entrepà de llonganissa de Vidreres, que els budells li roncaven i li pidolaven sorollosament teca i més teca.
Aquesta va ser la primera frustració de Segon. Primer, l'entrepà. I ell, segon.
La mare, amb en Segon en braços, va trigar a atipar-lo de calostre...la dona havia d'anar al bàter a orinar tants líquids com havia acumulat i de passada arreglar-se les celles.
En Segon tornava a ser segon.
PRIMERS ANYS I SEGONS
El pare estava pel fill quan no hi havia volta ciclista a la tele. Eren anys de moltes voltes, que tot entreté. En Segon, segons com, ho entenia. Comprenia que anar amb bicicleta va bé pel cor i s'estimava tant el pare veient tots aquells "biciclistes" que segur que tenia el cor molt gran i fort, el pare. I en Segon es quedava segon.
Els avis el portaven al parc, al parc i al parc. L'àvia li fregia patates, patates i patates. L'avi hi jugava al parxís, parxís, parxís. Això s'esdevenia, amb sort, un cop al semestre. El temps dels avis pels avis, i en Segon després.
A l'escola treia bones notes darrere en Primici Palau. Ell era en Segon i no passava de castell.
PRIMER AMOR
Ja casat, va ser amb la germana de l'estimada. Segons com, no es podia queixar. Eren bessones. I ella era la segona, també. Amb això va fer sort.
PRIMER FILL
Amb quaranta-quatre anys i a punt de tenir un primer fill, volen posar-li, convençuts, Segon. Serà el segon Segon.
Futurs pare i mare saben què fer perquè sigui primer.
Segon Noges somriu llargament per l'infermera, té les celles poblades, la volta ciclista que volti, els avis o venen o se'ls truca, les notes són úniques, la cunyada és la segona.
A L'HOSPITAL EL PRIMER DIA
Va néixer, bé, va ser parit, infantat. I tot seguit agafat per mans d'infermera ufanosa que va somriure de passada i el va entregar, amb una celeritat insultant, a mig vestir i a mig rentar a la seva mare. Ella havia d'anar a esmorzar un monumental entrepà de llonganissa de Vidreres, que els budells li roncaven i li pidolaven sorollosament teca i més teca.
Aquesta va ser la primera frustració de Segon. Primer, l'entrepà. I ell, segon.
La mare, amb en Segon en braços, va trigar a atipar-lo de calostre...la dona havia d'anar al bàter a orinar tants líquids com havia acumulat i de passada arreglar-se les celles.
En Segon tornava a ser segon.
PRIMERS ANYS I SEGONS
El pare estava pel fill quan no hi havia volta ciclista a la tele. Eren anys de moltes voltes, que tot entreté. En Segon, segons com, ho entenia. Comprenia que anar amb bicicleta va bé pel cor i s'estimava tant el pare veient tots aquells "biciclistes" que segur que tenia el cor molt gran i fort, el pare. I en Segon es quedava segon.
Els avis el portaven al parc, al parc i al parc. L'àvia li fregia patates, patates i patates. L'avi hi jugava al parxís, parxís, parxís. Això s'esdevenia, amb sort, un cop al semestre. El temps dels avis pels avis, i en Segon després.
A l'escola treia bones notes darrere en Primici Palau. Ell era en Segon i no passava de castell.
PRIMER AMOR
Ja casat, va ser amb la germana de l'estimada. Segons com, no es podia queixar. Eren bessones. I ella era la segona, també. Amb això va fer sort.
PRIMER FILL
Amb quaranta-quatre anys i a punt de tenir un primer fill, volen posar-li, convençuts, Segon. Serà el segon Segon.
Futurs pare i mare saben què fer perquè sigui primer.
Segon Noges somriu llargament per l'infermera, té les celles poblades, la volta ciclista que volti, els avis o venen o se'ls truca, les notes són úniques, la cunyada és la segona.
Comentaris
-
Amb el teu bon humor habitual[Ofensiu]Nonna_Carme | 28-03-2012
has configurat un relat amè, distret , agradable de llegir i que et deixa amb un somriure als llavis.
Per a fer companyia al Segon hauria d'haver estat la segona en comentar-te, però ves per on : He estat la primera.
Una abraçada, Mena.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436031 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com