En Segimal i en Segibó

-Llença'm un cable abans no tiri la tovallola!

Així ho pregava en Segimal a en Segibó, la seva ànima bessona trobada via xat arran d'una coneixença virtual en una web de tema electricitat còsmica (molt sovintejada per gent electrocòsmica, indubtablement).

A l'altre se li va encendre una llumeneta (universal amb un polsim d'esotèrica).

-D'acord. Digue'm el teu nombre de compte i ja pagaré jo l'internet que tu no pots, però no et rendeixis, Segimal, amb el sistema sexasegimal.

L'altre va riure, fet ben copsat pel seu tecnocompany, via tangible-intangible, l'equilibri més suprem que unia aquells dos homes en la seixantena i en el sexe d'amagat amb una pornografia sexagesimal entre animal i cultural, coses d'ells. I si en Segimal davallava -que havia de mantenir cinc bessonades i un gos amb un ull de vidre de Bohèmia- en Segibó ajudava, tot i que mai a l'inrevés, pel tema butxaca grassa. Perquè en Segimal era un geni i qualsevol dia, si holísticament pujava graons de saviesa i coneixement -i tots dos sabien que així havia de ser- la seva obra seria entesa i ovacionada...quan s'aclarissin quina era, és clar.

Mentrestant els dits es gastaven de teclejar, els teclats d'ordinador s'erosionaven, les pantalles s'entelaven i allò era el que els mantenia...vius.