En record de les persones estimades que partiren

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Avui és el dia del teu sant. Tinc temps de pensar amb tu i recordar quan ens deixares. Ben igual, passarà amb mi . Si amb mi quan formi part del record de les persones que m'estimen. És una nova manera d'estar viu, no creus? Jo sent que és així i per això et recordo. Els instants que ens porten a recordar a les persones que han fet el seu camí cap enllà, ens retornen a apropar a elles i al mateix temps els fem un pont dins la memòria en contra de l'oblit.

Sempre hi seran i hi són mentre nosaltres no les oblidem. Mentre nosaltres a qualsevol lloc i espai, facem un testimoni que existiren. Que foren importants, no tan sols per a nosaltres, sinó per a moltes persones amb qui varen tenir el temps de viure i compartir. És el fet més maco de reconeixement a la seva tasca i a la seva vida que ha niuat dins nosaltres, perquè tinguérem la sort de conèixer-los.

No estan absents: l'absència és llunyania i ells i elles estan ben a prop nostre, ben a dins nosaltres i ens entregaren una part d'un temps preciós que es diu: VIDA.

En record d'ells i elles, ens cal continuar fent el mateix, sense afluixar i continuar el camí que sens dir massa coses ens marcaren.

Vull retre un espai de la meva vida per a recordar-los, per a recordar-les. Sens adonar-me'n, aquesta és la darrera pàgina del quadern, un de tants del que he emprat. No sé si tindrà un significat; tal volta si. La darrera pàgina t'obliga a emprendre una altra aventura: un nou quadern on totes les fulles estaran en blanc perquè tu les ompli; per anar compartint tot el que sents i vius; com ells i elles feren.

Mai és tard i el camí, al manco pel que jo sent, no acaba en una vida, la qual tan sols és un període de temps ple de vivències per experimentar i desenvolupar-nos com a éssers humans i fer un creixement a molts nivells-, sobretot en el mental i emocional; ja que estic convençut que som esperits que sortirem de la casa del Pare i de la Mare per fer el camí fins acabar-lo i retornar a ella plens dels que haurem estat capaços de viure, experimentar i integrar.
Haurem descobert i viscut moltes mil d'Itaques i encara quan ens anem cap al regne de l'esperit ens quedaran moltes altres per a descobrir. La vida sempre és un camí que avança i la vida sempre pren la forma i manera que necessitem per a seguir creixent i evolucionant. La mort, no existeix. Aquesta és la meva gran esperança que intent compartir a diari.
Gràcies a vosaltres que partireu abans que jo, i a qui vaig estimar i estim encara. Gràcies per existir i aportar-me els vostres testimonis. Que sigui aquest escrit una petita compensació, si és que es pot dir així, per tot el que em donareu.


Comentaris

  • Homenatges que mai semblen prou, oi?[Ofensiu]
    angie | 01-01-2011

    Una gran abraçada, en aquest nou any, estimat Josep. Un relat ple d'allò que aquests dies conforma cada una de les estones lliures que tinc.

    angie

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • onatge | 19-10-2010 | Valoració: 10

    Mai no estem preparats perquè els éssers estimats se'n vagin i ens deixin, i la mare sempre és la mare. Sempre ens queda el buit i la plenitud... Un relats profund.

    Des del far una abraçada.
    onatge

  • molt bonic josep[Ofensiu]
    joandemataro | 18-10-2010 | Valoració: 10

    homenatge a les persones que ens deixen físicament però com bé dius ens deixen tantes bones coses als records i al cor
    et felicito pel teu text
    rep una salutació sincera de mataró
    joan

  • que no caigui en l'oblit[Ofensiu]
    ales de foc | 18-10-2010

    l'existència d'aquells que ens van fer riure, viure i que van formar part de la nostra VIDA. D'aquells qui el destí va fer partir abans que nosaltres, injustament.
    una abraçada de terres lleidatanes.

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

539158 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!