En Quirch Vilar del 1752: localitzat!

Un relat de: Naninant
A propòsit de la pedra del carrer de Baix núm. 22, a Santa Eugènia de Ter, que està a la vorera formant-ne part i que en ella hi ha gravada una data concreta, 19 de maig de 1752, més dos noms, Quirch Vilar i Jaume Vilar. Després d'un modest treball de recerca es pot aventurar -potser- a trobar un petit argument seguint les petjades que els expedients administratius han deixat. I que mostrem adjunts [PDF].


Relació documentada:

1. Casament d'en Quirch Vilar, carreter de la Mata, amb Francisca Bech, a la parròquia de Santa Eugènia Sobrehorta. 31 d'agost de 1749.

"Jo Pere Rigall Pre y Rec. de la Iglesia Parroquial de Santa Eugènia Sobrehorta de Gerona, als 31 de dit mes y any, per lo matrimoni selebrado entre Quirch, jove Carreter de la Parroquia de la Mata ( o Mota ), fill legitim y natural de Joseph Vilar y Pages, y de Teres Vilar y Ferres. Ab Francisca Bech, donzella, filla legitima y natural de Miquel Bech, taixidor de lli de Bascano, y de Maria Bech y Figueras..."

2. Casament d'en Jaume Vilar, jove treballador, fill d'en Quirch Vilar, carreter de la parròquia de Santa Eugènia Sobrehorta; amb Clara Verdaguer. 23 de gener de 1780.

"Als 23 del mes de Janer de 1780, al matrimoni celebrat entre Jaume Vilar, jove treballador, fill leg. y nat. de Quirch Vilar, carreter, y de Franc. Vilar y Bech, sa muller; y Clara Verdaguer, donsella, filla leg. y nat. de Baldiri Verdaguer, hortolá, y de Patronilla Verdaguer y Roca, sa muller."

3. Baptisme de Josep Vilá a la parròquia de Santa Eugènia de Ter, fill natural i legítim de Jaume Vilá, treballador; nét de Quirch Vilá, carreter de la dita parròquia. El 16 d'abril de 1788.

"Als 16 de Abril de 1788 en las fonts baptismals de la Igl. Parr. de Santa Eugènia Sobrehorta del Bisbat de Gerona, per mi Joseph Camps Prebera donch batejat Joseph Miquel Narcis, fill legitim y natural de Jaume Vilá, treballador habitant en la Parro., y de Clara Vilá y Verdaguer, de la mateixa Parro. Avis paternos Quirch Vilá, carreter de dita Parro., y de Franc. Vilá y Bech. Avis maternos Baldiri Verdaguer, traballador de dita Parro., y de Patronilla Verdaguer y Roca."

4. Testament a la parròquia de Santa Eugènia de Josep Vilar, hortolà, on esmenta una casa que deixa al seu fill hereu Jaume Vilar. 20 d'agost de 1849.

"Deixo i llego a la mia carissima muller Llucia Vilar y Batet per los bons y agradables serveis que de ella tinch rebuts, y espero rebrer, que el que sera hereu de mos bens, seguida la mia mort, dega mantenirla, calsarla y vestirla, tan sana com malalta, fent ella lo que puga a favor de la casa, y en cas de que ella volgues separarse de la compañia de mon hereu..."

5. I permuta on surt que Jaume Vilá, hortolà, té una casa al carrer de Baix de Santa Eugènia de Ter la qual cedeix en un canvi a Miquel Bech. 13 de desembre de 1852.

"Toda aquella casa situada en el lugar de Santa Eugènia y en la calle nombrada de Baix que linda a oriente con la casa de Francisco Mascort, labrador de Palol de Oñar, a mediodia con dicha calle de Baix, a poniente con la casa y huerto de Miquel Bech de Santa Eugènia, y a cierzo parte con el huerto del sobredicho Mascort y parte con el de este Bech: cuya casa en virtud de esta permuta quedará a favor de Miquel Bech, negociente natural y vecino de Santa Eugènia, por cesión le ha echo Jayme Vilá hortelano natural y vecino de este lugar."


Així doncs:

La pedra 1752 que l'Associació de Veïns reivindica de protegir-la, que Núria Noguereda Cuixart va posar de manifest, sembla la llinda d'una casa, d'una casa de poble, potser adossada a una altra; o també es pot pensar sinó que fos la llosa, posada al terra, d'entrada al porticó. Per una altra banda, l'ofici de carreter d'en Quirch, tal com diu Sebas Parra, ja que es dedicaven a fer carruatges, explicaria les dimensions que té. Era una professió complicada, en algunes ocasions tenien certa consideració al poble. Per tant, podria ser un habitacle amb taller-magatzem a sota, tipus les que poden haver-hi al carrer de la Rutlla, Pedret, o les que hi havia abans en el mateix esmentat carrer de Santa Eugènia de Ter. Però en tot cas, si es tractés d'una pedra la qual hagués format part d'una casa, que la data que en ella hi ha inscrita fos la de la seva construcció, aquesta presumiblement hauria estat en propietat de la família Vilar, començant per en Quirch, cent anys i quatre generacions, fins que, com es veu en la permuta, s'hauria canviat per un altre de més petita, o de menys valor cadastral.





Fonts:
1,2,3 i 4 - Llibres sacramentals de la parròquia de Santa Eugènia de Ter, salvaguardats a l'Arxiu Diocesà de Girona
5 - Arxiu de la Diputació de Girona
i també: http://grupderecerca.wixsite.com/fornells/116

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: