En Pitxús

La Sara i l'Eduard eren dos germans que passaven les vacances d'estiu a casa dels avis, en un poblet a la vall del Montseny. Quan tenien cinc i set anys va aparèixer a les seves vides un gatet al que li van posar el nom de "Pitxús". Era blanc motejat de clapes negres, tenia un ull blau encerclat en un rodell negra i l'altre de color d'ametlla ressaltava sobre un fons clar. Era bonic, afectuós i es deixava amanyagar pels nens tanta estona com volien. Per a ells era diferent a tots els altres gats.
Quan en Pitxús va treure el musell tímidament pel jardí, van acollir-lo amb una gran alegria. La mare els hi va donar uns rosegons de pa sec dins un vol ple de llet per estovar-los i així el gatet que tenia molta gana s'ho va poder menjar.
Durant dues setmanes els nens van cuidar al gat amb tot l'amor que tan sols els infants feliços poden transmetre. El petit "Pitxús" miolava content tan sols veure'ls aparèixer al seu petit cau construït a l'eixida amb l'ajut de la mare que també era una gran amant dels animalets. Entre els tres, van aixecar una mena de caseta capiculant maons i ho van cobrir amb branques seques d'arbres del jardí. Com a protecció, van fer servir un tros de sac a mode de cortina i a dins hi van posar una màrfega de palla embolcallada amb una manteta de llana perquè el menut no tingues fred.
L'àvia, que és va adonar de seguida que aquell gat no estava fi, es llevava de bon matí quan encara tothom dormia i li donava unes gotetes fetes de plantes medicinals amb les que va aconseguir aturar la desnutrició i les diarrees que tenia tot sovint.
Aviat van veure tots que en "Pitxús" ja no tenia rau raus a la panxa i que s'aguantava dret. Ja quasi era un gatet normal, que s'engreixava dia a dia.
El problema va venir quan les vacances es van acabar.
- volem endur-nos en "Pitxús a casa nostre van cridar els nens.
Els pares desprès de una llarga conversa, van decidir que el millor pel gat era que és quedes a viure amb l'àvia.
- segur que ell estarà millor que amb nosaltres, tancat dins un pis a ciutat, els van dir.
- I a més vindrem cada cap de setmana i el podreu veure igual.
Els germans van acceptar la proposta encara que no estaven gaire convençuts.
Arribat el dia de marxar, van acomiadar-se del gat amb llàgrimes als ulls i cada dia telefonaven a l'àvia per veure com estava el menut.
Així va passar un més. En "Pitxús ja era un gatet crescudet i tenia com un radar que feia que quan la família s'apropava al poble cada cap de setmana, arranques a córrer fins a trobar-los i tornaven a casa plegats i fent-li moixaines.
Un bon dia, no els va anar a rebre i ells angoixats, van entrar a casa l'àvia que ja els esperava amb posat trist i seriós. Els va dir que feia tres dies que en "Pitxús" no havia tornat de la seva passejada quotidiana.
Ja us podeu imaginar els plors que van seguir a aquestes paraules.
A la nit no hi havia qui aconseguís fer dormir als nens, ja que l'absència del gat els feia témer el pitjor.
L'àvia Pilar també plorava amb ells, quan la mare els va cridar amb veu fluixeta indicant-los amb el dit que no fessin cap soroll.
Arraulits rere el mur, van contemplar una escena que els va alleugerir.
En "Pitxús" si, era ell! Anava content al costat d'una gata gran, de colors quasi iguals als d'ell.
- Esta amb la seva mare! van cridar al mateix temps.
- Si, va dir-los sa mare, l'ha retrobat.
Els nens no es conformaven i reclamaven el seu gatet. Però la mare els va fer entendre, que segur que en "Pitxús" els estimava i recordava tot el que havien gaudit junts.
Però...
- Que us semblaria a vosaltres, si us perdéssiu, i que uns gatets cuidessin de vosaltres? Potser seria divertit per una estona, però si em veiéssiu passar pel carrer, per molt bé que estiguéssiu, que faríeu?
Tots dos a l'hora van respondre convençuts, que sens dubte tornarien amb ella, encara que mai oblidarien aquella família que els havia acollit.
- Segur que així serà pel "Pitxús" va dir la mare - i sinó, mireu com us mira de reüll, mostrant-vos orgullós la seva mare i els seus germans.
Mentre els gats anaven entrant dins les runes d'un antic casalot proper, els sospirs dels nens indicaven que encara que ho comprenien, els feia molta pena haver de separar-se'n.
Quan l'Eduard i la Sara ja havien acceptat que el gat no tornaria, el destí va donar un gir i un dissabte al matí al arribar al poble, l'àvia els esperava somrient a la porta de casa i agafant-los una mà a cada un se'ls va endur cap a l'hort tot fent-los un senyal amb el dit perquè no diguessin res. Només se sentien les respiracions entretallades de tots tres, amb l'entusiasme que s'espera qualsevol sorpresa. Quan per fi l'àvia emocionada va obrir la porta de la caseta on guardaven les eines. No és podien creure el que veien.
En "Pitxús" va mirar-los satisfet mostrant-los la seva nova família. De sota un munt de palla on reposava una gata d'un pelatge grisós i ulls verds, van sortir sis gatets amb pèl moixí. Ni havien de tons variats, però tots tenien un ull blau encerclat dins una clapa negra.
- Els fillets d'en "Pitxús"!!! van cridar emocionats.
Encara que els gats creixien, entraven uns i en sortien d'altres, la família d'en "Pitxús" es va quedar a viure per sempre a aquell cau que l'avia els havia fet.
On estarien millor que allà?...