en pinxu

Un relat de: Marc Freixas

en pinxu
li va dir al panxo
que li feia mal la panxa...

i el punxó, tan emprenyat
que si el punxessin
no li treien sang!!


la sang
va conéixer en song
a l'àfrica senegalesa,
però en song
no li agrada la sang
perquè està enamorat de la sing


clar...

que la sang és a les venes,
el song és la cançó
i la sing és la que canta


mentrestant
en punxot
es punxa la panxa
amb el punxó... però a en punxó, ningú no li havia dit que es tenia de punxar a la panxa d'en punxot

aleshores
va ser quan la sang
va conèixer en punxot
i es van enamorar

la sing era lesbiana
i es va quedar amb la panxa

i el panxo, que era gai
es va quedar amb el pinxu

Comentaris

  • veig que tu també ets entremaliat...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-05-2010

    espero que hagis entés que el meu poema en PPV era una intenció d'ironitzar sobre aquest món on vivim on es paga per tot...un dia haurem de pagar per caminar pel carrer, o per anar a la muntanya o per.....( imagina el que vulguis)

    en fi una abraçada i fins ben aviat
    pd.-per cert hi ha rumors que un mou canal, que es dirà Canal del Poeta, vol entrar al mercat...això pot suposar una forta competència i ja veurem com acabarà tot això!!!!

    joan

  • Punch a granel[Ofensiu]
    Red Pèrill | 13-05-2010

    El panxo de tan pinxo va acabar al trullo? Perquè si a més de pinxo et punxes amb un punxó, el més probable és que punxis, tard o d'hora...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1413 Comentaris

705199 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.