Cercador
en pensar-te, vaig pensar
Un relat de: Marc Freixasen pensar-te, vaig pensar
que si pensés igual que tu
pensaria la manera d'estimar-te
però no ho vaig fer,
perquè només vaig saber pensar en mi,
oblidant-me de tu, quan pensava egoïstament només en tu
pensant en mi
en el fons,
el meu pensament no és de ningú més que no sigui jo,
i aleshores
és difícil acceptar
que ni jo sóc teu
ni tu ets meva...
simplement som dos pensaments amb dret a triar,
i podem estimar-nos
Comentaris
-
Ai, Marc![Ofensiu]ROSASP | 01-09-2005
Si penséssim més sovint que cadascú té dret a pensar i ser com vulgui...
Ens costa tant comprendre que l'estimació no es pas una negació de l'allò que pensem per fer feliç a l'altre.
De cada pensament distint al nostre en podríem aprendre tantes coses. L'amor no pot estar mai una renúncia a cap somni ni idea, seria escapçar les ales.
Volar junts ben alt, compartint les coses en comú i les diferències, quina manera més preciosa d'estimar...
Una abraçada Marc!
-
Magnífic![Ofensiu]tramuntana | 01-09-2005 | Valoració: 10
M'ha encantat! 394 escrits!!´Déu meu!! felicitats Marc! petons!! et seguiré llegint!!
(ara mateix) jeje
laura^^ -
L'Amor es llibertat[Ofensiu]somriure | 31-08-2005 | Valoració: 10
L'amor és llibertat, m'ha agradat molt que hagis partit d'aquesta reflexió que a vegades oblidem i es així com te realment sentit.Un peto
-
Trobo admirable...[Ofensiu]Eugeni Mur | 31-08-2005 | Valoració: 10
la manera com et despulles davant del mirall de tu mateix!.
"simplement som dos pensaments amb dret a triar,
i podem estimar-nos"
Quelcom que no hauríem d'oblidar mai.
Fins aviat.
Valoració mitja: 10
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.