En paral·lel

Un relat de: Unaquimera

La Rebeca té el cabell castany, lluent, preciós: promet un contacte sedós, provoca carícies tendres.

El Quim porta llarg, enganxós i embullat el seu cabell fosc. Demana a crits una bona rentada.

La Rebeca s'alimenta equilibradament, perquè a casa seva s'ho miren molt, això del menjar. Per comprar-ho, van a botigues selectes on el dependent, que coneix la família de fa temps, acaba per obsequiar-la amb alguna petita delicatessen.

El Quim no esmorza mai. Diu a la senyoreta que ha begut llet perquè la mare li ha repetit mil vegades que ho ha de fer així, però no és veritat. Una beca li permet dinar a l'escola. Alguns dies no li agrada el que posen, però sempre s'ho acaba tot perquè al migdia té molta gana. Sopa a Càrites força aviat i la nit amb la panxa buida es fa llarga.

Cada cop que li miren la dentadura a la Rebeca, feliciten a la mami: la té forta, blanca, sana. Quan fan l'informe de la revisió mèdica escolar, al del Quim consta que té càries i manca d'higiene bucal.

La Rebeca té joguines de disseny. Sovint li fan regals. Li agrada estirar-se damunt l'estora i escoltar música, sense fer res absolutament durant una bona estona.
El Quim no té joguets. Mira la tele quan no es baralla amb els germans. Somia tenir un telescopi per observar planetes llunyans.

La Rebeca llueix peces que reflecteixen les darreres tendències de la moda. El Quim porta la roba que donen a la mama els de Serveis Socials.

A la Rebeca li va triar el nom l'àvia, enamorada de les pel·lícules del Hitchcok. El Quim es diu com l'avi, que és a la presó.

La Rebeca enveja la llibertat del Quim, quan el veu caminant sol pels carrers de la ciutat. Sent anhels estranys en veure'l errant, sense destí ni companyia, límits ni normes...

Ella camina formalment per la vorera, sense córrer ni saltironar, a bon pas. Ell atropella el personal, travessa sense mirar, s'entortolliga als arbres i fanals...
El Quim està gelós de la Rebeca; quan contempla les moixaines que li fan, l'enveja l'omple de ràbia. Li fotria una bona patacada a la molt consentida!

El Quim és un nen de carrer, d'alt risc de marginació, en seguiment per part de l'assistenta social. Segons l'informe d'aquesta, necessita prioritàriament menjar i afecte.

La Rebeca és una gosseta Yorskire amb pedigrí, feliç però farta de collars, corretges i mans que la fermen.

Comentaris

  • Diferencies socials...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 27-02-2012

    Sempre n’hi ha hagut i mai desapareixeran.

    Només porten enveges, gelosia, malviure i en els pitjors del casos pot arribar fins a la criminalitat.

    Aquest relat teu em recorda un Musical que anys enrere va ser molt famós: BLOOD BROTHERS, (GERMANS DE SANG). Els dos nois, l’un i l’altre germans reals, però que per circumstàncies de la vida ells ho desconeixen i quan tenen “set anys i mig” decideixen fer-se “germans de sang”.
    Un enveja lo del altre, no estan gents contents amb el que tenen i amb la forma de viure personal, fins que quan ja son dos nois fets i drets les vicissituds de la vida els porten a l’enfrontament. No sé si l’has vist.

    Descrius molt bé aquest tema tan real. El més trist és que sempre continuarà existint a les nostres vides.

    Una abraçada sense diferencies.

    Gemma

  • molt bo com sempre[Ofensiu]
    joandemataro | 18-01-2011 | Valoració: 10

    al final em pilles....
    avui t'envio una abraçada lliure
    fins aviat
    joan

  • cert, cert i cert, més un petit detall: com que no dius rés de l'exercici, m'imagino que la deuen portar lligada a tot arreu i nomès sortirà per fer les necessitats (quan vull soc fina i tot). O sia que, feliç feliç, molt feliç no pot ser. Els góssos son nómedes per naturalesa i necessiten cansar-se

    ( ufff !!! m'ha costat trobar-hi una pega a un relat teu, peró ho he aconseguit ), ui... em penso ..

  • Boníssim[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 27-03-2010 | Valoració: 10

    A mi m'agraden molt els animals i quan n'he tingut sempre els he tractat d'allò més bé (si es tenen s'han de tractar bé, o bé no tenir-los), però de vegades em fa angúnia veure que tractem millor als animals que a les persones. El teu relat explica molt bé el que en penso de tot això. Em fa pena el Quim que necessita tantes coses essencials, però també em fa pena la Rebeca perquè la pobra gosseta té massa coses i en canvi no té llibertat. Has fet un relat que, de fet, es força polèmic.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Evidentment un 10![Ofensiu]
    Jortx | 13-10-2009 | Valoració: 10

    Me n'havia oblidat...

  • Enhorabona!!![Ofensiu]
    Jortx | 13-10-2009

    Ara entenc perquè me l'has recomanat.

    Ambdós relats tenen una certa similitud, si més no bastant curiosa.

    M'ha agradat molt! És un boníssim retrat de les diferències de criteri existents avui en dia, i de la importància que donem a segons quines coses sense parar-nos a pensar en quines són realment les importants.

    Moltes felicitats!

    No té massa a veure, però et convido a que llegeixis aquest altre relat: Traïció.

    Espero que t'agradi...

    Jortx

  • Retrat de dos mons.[Ofensiu]
    Cendra de flor | 28-03-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim, crec que has refectit perfectament els mons oposats de dos nens, que tot hi viure al mateix país, ciutat i carrer, tenen vides oposades, unes massa regalades i sobreprotegides i les altres deixades de la mà de Déu.
    Una abraçada
    Cendra de Flor

  • Hola bonica[Ofensiu]
    ESTEL | 02-02-2009 | Valoració: 10

    mira entre unes i altres coses m´he emocionat, com tu dius tot el que afecta als nes em senssibiltza molt, és un sentiment molt gran de tristesa.
    Els nens sempre pateixen les inconsciencies de la vida, bé dels que la fan.

    una abraçada molt gran i molt sensible

  • Adéu felicitat[Ofensiu]
    cabrera | 29-01-2009 | Valoració: 10

    Simplement és un relat perfecte. No puc pensar d'aquest a narració res diferent del que ja he fet amb qualsevol dels relats teus que ja he comentat anteriorment. Concretament en aquest m'agrada la lectura entre línees que fas: Els diners no dónen la felicitat, en aquest cas la prenen!

  • un final...[Ofensiu]
    annah | 29-01-2009 | Valoració: 10

    que no deixa indiferent!
    Què trist!

    Uns paral·lelismes molt ben trobats!

    Una abraçada immensa!

    Anna

  • En aquesta ocasió...[Ofensiu]
    brins | 15-01-2009 | Valoració: 10

    no m´has pogut sorprendre amb el final del relat. Ja estava previnguda... sabia que hi havia de trobar coincidències amb el meu, tot i que no sabia quines serien exactament.

    Efectivament, tal i com tu molt bé expresses, hi ha paral.lelismes i fronteres dins de la societat, dins de la vida.A vegades creats per nosaltres mateixos, per la nostra conducta, altres vegades, imposats pel número que ens ha tocat a la loteria de la vida.
    Aquesta gosseta de què ens parles podria ser un infant, un jove, un adult, un vell...tots ells tindrien un bon nivell de benestar, però, malauradament, en ser un nivell constant i quotidià, seria també imperceptible als ulls del protagonista. No el valorarien amb tota la seva intensitat; sempre desitjarien quelcom més...

    Potser caldria que aquesta reflexió ens la fessim sovint, obrint la mirada al nostre entorn,
    a malalties, a desgràcies, a terror...llavors ens adonaríem de com és d´important el que tenim...

    He rebut la teva abraçada, és càlida, m´ha reconfortat.

    Jo te n´envio una altra igual o més càlida.
    Pilar

  • Felicitats[Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Magnífic, com tot el que tu escrius, bonica![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Ja te l'havia llegit però m'ha encantat rellegir el teu relat amb un final tan sorprenent , què fa pensar i fins i tot fa mal al cor.
    Ja saps que el meu estil és lleuger i de vegades pocasolta però et recomano "La crisi, que ve la crisiiiiii!, que si bé no fa pensar gaire, és un relat entretingut.
    Molts petons, amiga.

  • M'has fet plorar [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Meravellós. El contrast del final i també les connotacions paral·leles. Plorar és fer sortir quelcom que sents molt a dins. Gràcies.

  • Per cert!![Ofensiu]
    94_desertrose | 17-11-2008 | Valoració: 10

    Se m'ha escapat el missatge abans de valorar el teu relat!! jeje

    Àngels

  • Doncs si[Ofensiu]
    94_desertrose | 17-11-2008

    M'agrada.

    Aquests paral·lelismes els visc cada dia.

    Merci per compartir aquest relat amb mi i també pel teu comentari, no acabem mai d'aprendre no? I espero que sempre sigui així.

    Una abraçada !!

    Àngels

  • Efectivament![Ofensiu]
    izaak | 12-11-2008

    Efectivament, tothom vol el que no té :)
    clar exemple social...
    i els dos casos son greus a llarg plaç!!
    ben narrat


    pd. Que en penses de "Gota d'aigua": un sobre el pas de ser nen a descobrir el difícil món dels adults...

    també en aquest cas passa que, quan som nens volem ser adults, i quan som adults...



    izaak

  • Injustícies[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-11-2008 | Valoració: 10

    i misèries de la vida explicades de forma molt planera. És tan repugnant, cert i quotidià el que narres que sembla increïble, però és veritat. El final està molt ben trobat. La lectura es fa molt fluïda i tens moltes ganes de saber qui és qui.
    El que no és veritat és "L'origen d'una professió", és una inventada de les meves, però sí que és cert que el lloc on transcorre l'acció el conec molt bé.Quan tenia divuit anys hi vaig passar un estiu perfeccionant el meu francès (ara, un xic rovellat) i anava tot sovint a les discos a ballar amb els meus "collègues". En fi, que xalava molt ballant.
    M'ha agradat tornar-te a visitar per gaudir del teu paral·lelisme.
    T'envio una abraçada de cara a cara.
    Mercè

  • L'ordre dels factors[Ofensiu]
    franz appa | 30-09-2008

    Ai!, permet-me que m'autociti, quan he dit allò de "l'ordre dels factors no altera el producte" (tractant-se de desastres equivalents). En aquest relat demostres que la subtil alteració de l'ordre dels factors, quan estan desequilibrats entre ells, alteren joiosament el producte.
    Admirable exercici en el joc de les balances (no simplement fiscals!), que apunta des del principi a la denúncia social, i t'acaba deixant KO amb el cop de puny final que et tomba cap a la lona. Com si el Quim ens donés la patacada que tots plegats ens mereixem.
    Una abraçada,
    franz

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-07-2008 | Valoració: 10

    Reconec, humilment, que m'agraden els relats de "primera lectura", els que s'entenen directamente. Aquest n'és un d'ells.
    Aniré llegint-te, una abraçada!

  • Un principi i un final real[Ofensiu]
    somniseva | 09-06-2008 | Valoració: 10

    No sé com fer un comentari a l'altura (tot i que no he llegit els altres, però, no voldria repetir-me amb cap d'altre), però és com la vida, segur que algú t'haurà dit el mateix, però mil visions o mil realitats conviuran en els mateixos comentaris. La diferència radica en els ulls que ho miren, com tu ens has demostrat. Veiem amb els ulls la diferència i hem cregut fins al final que els dos personatges eren de diferents classes.
    Però, quasi sempre, cal arribar al fons de la qüestió per poder obrir els ulls.

    Gràcies per ajudar-nos una miqueta més amb aquesta història.

  • Contrastos que duen a un final inesperat i sorprenent[Ofensiu]
    deòmises | 19-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat l'originalitat del relat, en paral·lel, com bé indiques en el títol. El tema ben aconseguit, la perla que ens prepares al darrer paràgraf, una genialitat i rebuscada.

    Gràcies per la recomanació, ja veus, segueixo els rastres de molles de pa que em deixes al mail. d.

  • Contrastos[Ofensiu]
    megane | 17-04-2008 | Valoració: 10

    Els contrastos un per un resalten dos mons que existeixen en paral.lel.
    Les coexistències fan reflexionar.
    Cada frase és una denúncia.
    El relat és una foto.
    m

  • Clar de lluna | 27-02-2008 | Valoració: 10

    ...doncs no només he llegit el relat, sinó tots els comentaris i no sé què dir-te, ja t'ho han dit tot!!!

    M'ha agradat moltíssim, tots els contrastos i sobretot el final!!!

    Gràcies per recomanar-me'l!

    Una abraçada!

  • He tornat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-11-2007 | Valoració: 10

    ... a llegir o millor rellegir aquest relat en el que exposes el contrast entre un xiquet pobre i desarrelat i una xiqueta rica de família bé, potser cadascun tinga gelosia de l'altre i s'odien mútuament però el que caldria és conjuminar ambdós estats i fer-los una mica més normals.
    És a dir fer de la xiqueta primmirada, una xiqueta més de carrer i del noi de carrer una mica més consentit, cal estar amb una mica d'equilibri. No és millor el noi de carrer pel fet de ser-ho ni la xiqueta consentida per que ho té tot sinó que cal estar en la meitat dels dos casos, i ser una mica com tots dos, per si més no comprendre la situació de cadascun i ser més humà. Bé he volgut rellegir-te una mica Unaquimera perquè les primeres lectures no són mai les correctes, et seguiré llegint i ara vaig a dutxar-me amb aigua freda, i això que estem a València a 10 o 9 graus però m'encanta la frescor sentir-la córrer per les meues cames. Bé fins una altra Unaquimera i un petó ben fort. De Vicent.

  • Redescoberta[Ofensiu]
    Karkinyoli | 24-10-2007 | Valoració: 10

    Acabo de llegir el teu conte i he pogut comprovar les coincidències que hi ha amb El Camí de l'Escola. Potser aparentment en Quim, la Rebeca i en Quimet no s'assemblen gens, però tots tres viuen en un món que no sempre és com voldrien i és ple de contrastos.
    La veritat és que jo ja t'havia llegit i, encara que sóc nova a la web, vaig llegint allò que has escrit, i de segur, que escriuràs.
    Espero que ens seguim dient cosetes perquè les sorpreses agradables sempre són boniques i la narrativa n'ofereix moltes.

    Una abraçada i fins ben aviat!

    Karkinyoli

  • En aquest ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-09-2007 | Valoració: 10

    ... relat has fet al teu estil perfecte la dicotomia entre el jing i el iang, la divisió entre una dona que ho té tot que és la perfecció en el fet de menjar, de viure etcètera, i un home o un xiquet que li manca tot, que és un gos perdut front al gos de pedigree que és Rebeca. Jo crec que no hem de mirar-nos en un sol exemple ni un, el xiquet que és un gos de carrer, ni en la xiqueta que és una gossa noble, hi ha una mica la barreja entre ambdós, trobar un pas intermedi entre les dues positures de veure el món, ni un món totalment pràctic amb el que tot açò porta ni un món totalment espiritual que ens faria abandonar i oblidar tots els imperatius de la carn, de la peresa, de la perversió. Hem de buscar un termini intermedi, crec que això és el que has volgut exposar doncs el xiquet del relat té enveja de Rebeca i aquesta d'aquell ambdós desitgen allò que no tenen. M'ha agradat força, i molt intel·ligent en la teva línia. Un fort petó carinyós amb la frescor de finals d'estiu per a tu Unaquimera.

  • Més instants![Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2006

    Totalment d'acord amb tu: "l'enveja és quelcom que corrou, que fa infeliç, que fa obviar les coses bones d'un creient que l'altre gaudeix d'una felicitat que a voltes és també eterea. .." No es pot expressar millor... però el límit de les paraules impideix l'expressió més extensa...

    Prenc, això sí, nota de les teves paraules!

    Una abraçada ben calorosa,
    Unaquimera

  • el fet de ser sense ser quelcom que s'és...[Ofensiu]
    instants | 19-11-2006

    Crec què és un bon relat, però massa dualitzat com diu el títol... a mi personalment m'agraden els textos més colpidors. La idea és clara un enveja la vida de l'altre, una per manca de llibertat i l'altre per manca de pedigree. Crec però que no s'aprofunditza prou en el sentiment d'enveja, es mostra la part més amable de cada cas, però només l'embolcall, estic segur que podries arribar més lluny si t'ho haguessis propossat. l'enveja és quelcom que corrou, que fa infeliç, que fa obviar les coses bones d'un creient que l'altre gaudeixd'una felicitat que a voltes és també eterea. Per a ser envejos no cal veure el que tenen els demés que un no té, sinó en allò que un no és capaç de valorar en ell mateix, és aquesta la base de la gelosia, el fet de no saber reconèixe's en la seva plenitud quan hom es mira al mirall. La falta d'autoestima és ,sense dubte, part vehicular de la gelosia.

    Un petonas ben fort.

    Instants

  • Sincera admiració[Ofensiu]
    Frèdia | 15-11-2006 | Valoració: 10

    No se m'acut que pugui dir que no s'hagi dit ja. En tot cas, la mostra més palpable de la qualitat del relat està en l'interès que suscita i el número de comentaris que provoca. És impossible no devorar-lo amb ànsia per arribar a un final tan sorprenent. I també és impossible no posar-li un 10. La meva més sincera admiració.

  • * en veure'l errant, sense destí ni companyia, límits ni normes *[Ofensiu]
    kispar fidu | 14-11-2006 | Valoració: 10

    últimament no volto massa pels relats ni poemes del web (tot i que hi passo a diari), i no acostumo a valorar els escrits amb puntuació (ja que no sabria com "puntuar-ho", i a no sé que consideri el 10, ho deixo sense valorar...). I anava a fer el mateix amb el teu, deixar-lo sense valoració de fet, però el final m'ha impactat, no l'esperava gens! Ella una gosseta! i després, fent un xic de memòria enrere, l'he trobat molt encertat i s'ha merescut el 10!

    Què fort sembla el fet que un gos pugui tenir més luxes que un nen... Que mentre alguns es moren de gana i es veuen mancats per necessitats bàsiques, d'altres tinguin animals de companyia sobrecuidats amb abussiu excés... és trist...

    Una bona crítica! i ben mantinguda la incògnita fins al final...! jo pensava en la "simple" comparació entre dos nens que han tingut sorts diferents... i cada un sent enveja vers l'altre pel que té i ell no...

    ens veiem per aquí!
    petons!!!

    Gemm@

  • desigualtat[Ofensiu]
    sucdetaronja | 13-11-2006 | Valoració: 10

    entre dos persones tanta desigualtat... imaginat a un món sencer... que món de bojos

  • les coincidècies m'aclaparen[Ofensiu]
    clariana | 13-11-2006 | Valoració: 9

    senzillament genial, al llarg de tot el relat els ulls em xispejaven, i un final perfecte ha acabat d'arrodonir el teu relat.

    Avui precisament per obligacions laborals he pogut percebre d'aprop la marginació social a nivell dels aeroports (la busines class), un relat com aquest recomforta perquè descobreixo que molta gent percep aquestes diferències socials tant sobreres.

    Gracies!

    una abraçada des d'una clariana que deixa pasar la llum del sol.

  • bon reflex[Ofensiu]
    Leela | 07-11-2006

    d'algunes coses que ocorren a la nostra societat... Final sorprenent que encara m'ha dut a pensar més. Coincideixo amb molts dels comentaris: molt ben escrit, sense que manqui ni sobri res.
    Una abraçada,

    Leela

  • Radiografia social[Ofensiu]
    Simon | 30-10-2006 | Valoració: 10

    que deixa alguna carn damunt els ossos.
    Ben escrit, sense paraules sobreres.
    Sorpresa final.

    A reveure, SB

  • Gràcies[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-10-2006

    Carn, t'agraeixo molt la teva mirada!

    Que vagi bé la festa propera si la celebres.

    T'envio una bona abraçada,
    Unaquimera

  • Gran comparació,[Ofensiu]
    | 29-10-2006 | Valoració: 10


    a mesura que llegeixo vaig veient que la comparació entre el Quim i la Rebeca amaga alguna cosa, i encuriosit arribo fins al final per a esbrinar de què es tracta. I la sorpresa és gran, així com el cop que m'enduc al veure el quadre tan tristament real que s'acaba presentant.

    A banda d'això, destacaria la teva forma d'escriure, m'encanta, és elegant i amable, sense saber del tot què significa l'adjectiu amable en un context així, però vaja, a mi és el que m'evoquen els teus relats.

    Bé doncs, res més de moment, però tornaré per aquí aviat. Una forta abraçada i una salutació mentrestant. Sort!!

  • Molt real[Ofensiu]
    nousica | 29-10-2006

    Tant de bó entre tots sabessim com donar-li a cadascú el que li fa falta, oi!

  • Fàcil de llegir[Ofensiu]
    Valentí Valent | 25-10-2006 | Valoració: 10

    El teu estil ho fa fàcil de llegir - és una aventatja, no ens em d'enganyar - fins al final, molt bo realment. Les paraules justes en cada moment.
    Endavant, endavant!
    Valentí Valent

  • Bona demostració![Ofensiu]
    Carnestoltes06 | 24-10-2006 | Valoració: 10

    de què la vida és un carnaval, de què les apariències amaguen la veritat, de què veiem només el que volem veure!
    En nom de la sinceritat, t'ho agraeixo!

    Carn

  • mare meva![Ofensiu]
    gypsy | 23-10-2006 | Valoració: 10

    quina bufetada a la societat sencera!.
    Tan de bo, només fos un relat de la teva imaginació.
    Pobre Quim, pobre mare d'en Quim i pobres de nosaltres arrossegant les nostres consciències culpables.

    M'ha entristit per la realitat vessada.
    Magnífic Uq!, sotragar consciències és una forma de posar un gra de sorra per millorar aquesta merda de món.

    petonassos!

    gypsy

  • Magnífic i[Ofensiu]
    escaldot | 22-10-2006 | Valoració: 10

    riquissim relat..........
    un bon mirall on els reflexos fan un passeig per cada taula , per cada pell.

    Ah!! brindem doncs per aquests tocs sensuals que ens fan paladejar la vida, espero la cita, amb un bon brut nature espero...
    Un petonas.

  • Es trist però es molt maco[Ofensiu]
    anaoj | 21-10-2006

    Es un relat trist sobretot perque segurament trobariem molts casos així , m´ha agradat molt fas sevir un llenguatge molt treballat.

    Gràcies pel teu comentari.

  • molt ben treballat...[Ofensiu]
    ROSASP | 21-10-2006

    Has aconseguit portar els sentiments i les emocions de dues vides molt diferents per un camí paral·lel. Els hi has donat un nom, un rostre i una forma de sentir; els has fet reals dins d'un món que massa vegades només vol veure les aparences.
    Il.lusions, somnis, mancances, limitacions, crits ofegats, que al final semblen unir-se en un sol clam.
    Un tema punyent i profund, on deixes al descobert tots els matisos d'una realitat palpable i la seva vessant més humana.

    Una abraçada i fins aviat!

  • Curiositat[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 19-10-2006 | Valoració: 10

    és bo, aquest relat... se sembla a daltres teus!
    ...
    pro te una cosa diferent! és la primera vegada que veig que li poses noms propis a la gent!
    ...
    mhas deixat preguntantme perquè?

    Sort,
    Pell

  • Bestial![Ofensiu]
    rnbonet | 18-10-2006 | Valoració: 10

    Brutal! Encongeix l'ànima i el cos, aquest final no massa esperat.
    Enhorabona, Uq!

    PS1.- Eficàcia i rapidesa, en el comentari darrer que has fet.
    PS2.- Em sembla que als dos ens agrada part de la cançó francesa: Brel, Brassens, Moustaki,... al mateix temps que certs elements de l'anomenada "nova cançó", com el meu païsà de Xàtiva...

  • Coses importants[Ofensiu]
    Xocolatina | 16-10-2006 | Valoració: 10

    Tots sabem que hi ha coses importants.
    També són molt importants altres assumptes que no són coses, que no són materials.
    Sobre tot, sobre tot, és important el que no tenim, el que desitgem, el que veiem que els altres tenen i a nosaltres en falta.
    Ho demostra el teu relat i fa pensar en les necessitats de cada cual!
    Felicitats per aquest relat que m'ha encantat... fins al final, quan tot acaba al seu lloc just!
    Una llepadeta dolça,

    Xocolatina

    Tens raó en el que em dius de la pell protectora.
    Gràcies per recordar-m'ho!

  • Ohhhhh![Ofensiu]
    Arbequina | 14-10-2006 | Valoració: 10

    El pes d'una tarda avorrida m'ha dut, com drogoadicte, a la teva pàgina amb l'esperança de trobar quelcom nou. Vençuda la desilució de veure que el darrer seguia éssent "En paral·lel", m'he convençut per consolar-me amb la seva relectura. Al final del relat, apaivagada del tot la meva desídia gràcies a la qualitat de la teva narració, he sentit curiositat pel que t'havia comentat, segur de que no m'agradaria trobar-me amb algo exageradíssim, reacció natural en mi, però que els teus relats m'accentúen. La sorpresa ha estat no trobar res... caram! Darrerament tinc problemes de connexió i m'enrecordo que no debia funcionar "L'enviar". . A més, tinc una cosa important que dir-te, i aprofitaré aquest comentari. Però ara, al relat...
    És meravellós, genial, profund, crític, magistralment escrit, sensible, intel·ligent, irònic,... i paro, que puc incomodar. A més, com anècdota, et diré que és dels pocs relats escrits per a "enganyar" el lector que ho aconsegueix. Jo no m'hagués empescat mai aquest gir, aquesta carta amagada.
    La manera en que mescles la psicologia d'un i d'altre, en que destaques detalls que ens fan una imatge precisa i suficient per les necessitats del relat... és uin treball que jo valoro molt. Sobretot em quedaria amb això: esculls els detalls adients, aquelles anècdotes que cobren una importància capital. Aquesta manera d'escriure m'atrau irremisiblement, m'encisa.
    En fi, com sempre, a l'espera de més publicacions. Si un s'hagués de subscriure a un autor com es fa amb els diaris, jo ho tenia clar.

    Una altra cosa. El teu darrer comentari a un relat meu... senzillament em va omplir de goig, i te'n dono les gracies molt sincerament. Sempre m'encanta el que em dius... però aquest era francament afalagador, i, venint de tu, ho aprecio molt. A més, em describies el perquè del que comentaves, i te, per tant, un valor afegit. Per altra banda -sempre ho havia pensat- però els teus comentaris són petits relats per si mateixos. Aquest estava molt ben estructurat i escrit, a part de (related=relacionat?) amb el mateix relat que comentaves... em va agradar molt llegir-lo, gràcies. I els finals, tan dolços... en fi.

    Jo també t'envio una forta abraçada. Fins aviat.

    Arbequina.

  • Cada cop...[Ofensiu]
    Basileia | 14-10-2006 | Valoració: 9

    som més els que estant a un dels dos extrems, i cada cop és més fort el crit que crida que algú aturi el desenllaç, trist i creador d'impotència, que tindrà el Quim i molts com ells...però i ella, que serà d'ella si tant sols li permeten veure les seves pors, si tot ja està fet, decidit, parlat...som molts també els que naveguem entre aquests dos extrems intentant fugir-ne de la seva proximitat i fer les nostres vides...diferents...

    petons

    Basileia

  • Crua realitat ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-10-2006

    M'agrada molt aquest relat. Dues situacions extremes , on el dos personatges queden tan ben reflectits, no hi fas critica, ni tampoc hi poses " final feliç", és la crua realitat.
    Vull donar-te les gràcies pel teu comentari a la meva poesia "Vitralls", és preciós
    A mi m'agrada més fer poemes, però passo molt bones estones llegint relats.
    He llegit també el teu poema "Jau", llegir-lo és un regal pels sentits.
    Felicitats !, et continuaré llegint.




  • Hola!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 12-10-2006

    Suposo que tampoc no podria dir-te gaire més de nou que ja no t'hagin dit en aquests 257 comentaris dels altres relataires , així que simplement: que és un relat rodó, ben trenat i amb un rerefons molt i molt interessant -i real!-

    Una abraçada i ens llegim per aquestos móns!

    Sol_ixent

  • Orgull_de_classe | 12-10-2006

    I la Rebeca i el Quim marxen, fugen junts, a un basal...de faang...brut, i s'hi estiren...i mentre la rebeca li renta les dents a en quim i ell l'hi embruta tot el cos, s'adonen que entre collars, delicatessen, serveix socials i marginació, hi ha un pas que caldria caminar.

  • LLibertat i afecta[Ofensiu]
    Naiade | 11-10-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltísim la descripció que has fet de un tema tan corrent i a l'hora injust, que per desgracia contemplem amb massa freqüència. Una descripció tan acurada, que m'ha semblat veureu amb directa.
    Ens fa adonar que a pesar de semblar que nomes pateix en Quim, al que li manca quasi tot, La Rebeca s'ofega dins el seu mon aparentment tan perfecte i opulent.
    Llibertat i afecta, dos ingredients que tothom hauria de tenir.
    Estic contenta de que amb continuïs llegint, el teu comentari m'ha encoratjat molt, ja que crec que aquest contacte entre nosaltres, ens ajuda a millorar, creixer i comemplar diferents visions.
    Fins aviat i una abraçada ben forta.
    Naiade

  • Entre linies[Ofensiu]
    Joanlluis | 11-10-2006 | Valoració: 10

    Un paralelisme ben executat, sense caure de la idea central ni perdre l´equilibri emocional.

    Deixes entre les linies la posibilitat d´una critica que no fas.

    Feia temps que no entrava i no et llegia, veig que ha valgut la pena passar de nou, per aquestes i per altres novetats que vaig a llegir ara mateix, en veiem all`a.

  • Massa diferències??[Ofensiu]
    errebe | 10-10-2006 | Valoració: 10

    L'estatus social no hauria de ser així, però malauradament ho és.

    Molt ben pensat. Enhorabona!

    R.B.

  • Molt bé[Ofensiu]
    Lèvingir | 10-10-2006 | Valoració: 10

    quanta injusticia i maldat algunes males persones del món? o són unes quantes masses.

    Lèvingir

  • Que be![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 10-10-2006 | Valoració: 10

    En poques paraules has explicat dos vides!

    Cada petit detall revela tot duna les circunstancies!

    Cada contrast els allunya, pro les ganes de tenir el que laltre te els aproxima!

    Has trobat un bon tema i lhas treballat de forma original, magrada!!!

    Sort,
    Pell

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-10-2006 | Valoració: 10

    ...m'ha sorprés el teu relat. Enhorabona és perfecte. Mercés pels teus comentaris i una abraçada.

  • Ben retrobada, Glauca![Ofensiu]
    Unaquimera | 09-10-2006

    Quina il·lusió m'ha fet llegir les teves paraules! La veritat és que trobava a faltar els teus comentaris, que sempre són una companyia deliciosa.

    T'enyorava de veritat, com s'enyoren els moments plaents, les persones acollidores, les bones amigues... Gràcies per tornar per aquí!
    T'envio una abraçada d'aquelles fortes i apretades que no fan mal,
    Unaquimera

  • M'agrada...[Ofensiu]
    glauca | 09-10-2006 | Valoració: 10

    ... aquest anar i venir i precipitar-se a saber dels personatges. M'agrada com ens emboliques i ens els apropes i ens construeixes un escenari on contrastar diferències i trenar coincidències.

    M'agrada el joc de sorprendre'm en el darrer paràgraf i la rialla per l'ensarronada que m'obliga a tornar-lo a llegir i treure'm el barret.

    Gràcies, Unaquimera!
    Una abraçada sense paranys, neta, forta, amiga.

Valoració mitja: 9.95

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5313 Comentaris

500038 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket