Cercador
En Nus de circ
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
El repte del cinquantè Nus, trist artista, és fer-se un nus mariner tot ell. Com si no en tingués prou amb el cervell! Això de treballar en un circ ja les té, aquestes coses i Nus, l'home pràcticament de goma, assaja encargolaments i estiraments una munió d'hores que sumades rebentarien la carpa de colors (menjats per l'astre rei massa anys) que sembla un bolet alegre entre acàcies a la perifèria de Sun, la ciutat a la qual mai li toca el sol, paradoxalment i darrera destinació de la companyia que es va desecompanyant i no pas per la puta crisi.
Amb música de Karunesh, Nus, afectat -fa poc que se li ha mort el periquito blau, en Quiquit-Quiquito, que sabia dir 'tia Maria' i 'Maria tia', en honor a un licor que ajuda quan estàs engabiat- però pacient prova i prova de doblegar-se i nuar-se i ho fa nu com quan va venir al món, un vint-i-set de setembre, un dia que van ploure granotes i la seva mare, una avingnonesa de gustos exquisits, en va voler cuixes a la planxa (aporten flexibilitat).
Nus no vol plorar i quan més ho evita més piquen les llàgrimes que reté i que fan que el seu cos no respongui prou, que causen rigidesa si no fan el seu camí. I ho sap. La música, sortosament, el va estovant i aviat deixa anar el sentiment. Aleshores pot fer-se Nus mariner i pot somriure.
Un èxit. Però descobreix, en Nus, que aquella difícil contorsió només és possible quan està d'aquella manera. Ha de trobar com repetir-ho, ho ha de trobar i en Nus fet un nus a Sun cavil·la que cavil·laràs, rumia que rumiaràs. elucubra que elucubraràs.
El dia de la funció el públic no és gens privat i Nus no es priva de posar un power-point amb imatges del difunt Quiquit-Quiquito, especialment les que el mostren dins la caixeta mortuòria, feta de fusta d'olivera i envernissada. Una cucada. Les senyores enjoiades no reprimeixen omplir mocadorets brodats fa dècades i el populatxo pot tenir la musculatura del rostre distesa arrel de l'emoció sobretot quan Nus, l'home goma, anunciat per la veu escardada del presentador multi-arrugat per una jubilació que mai acaba de venir, apareix i mostra tot el que pot i sap fer, començant pel més fàcil i clàssic. Ovacions de mida mitjana tirant a baixa...excepte pel Nus mariner. Sona el Karunesh més efectiu i no se sent res més. Engrandeixen una fotografia del traspassat i Nus, amb un nus a la gola que ni el deixa respirar, s'entrega.
Marxa la llum, sobtadament. Les lloques criden, esparverades, i perden els mocadors. D'altres dubten si picar de mans i així no les tindran fredes.
Però la il"luminació de bombetes amb els colors base magenta i cian torna de seguida.
Nus ja no hi és. L'home de goma s'ha esvorrat.
Amb música de Karunesh, Nus, afectat -fa poc que se li ha mort el periquito blau, en Quiquit-Quiquito, que sabia dir 'tia Maria' i 'Maria tia', en honor a un licor que ajuda quan estàs engabiat- però pacient prova i prova de doblegar-se i nuar-se i ho fa nu com quan va venir al món, un vint-i-set de setembre, un dia que van ploure granotes i la seva mare, una avingnonesa de gustos exquisits, en va voler cuixes a la planxa (aporten flexibilitat).
Nus no vol plorar i quan més ho evita més piquen les llàgrimes que reté i que fan que el seu cos no respongui prou, que causen rigidesa si no fan el seu camí. I ho sap. La música, sortosament, el va estovant i aviat deixa anar el sentiment. Aleshores pot fer-se Nus mariner i pot somriure.
Un èxit. Però descobreix, en Nus, que aquella difícil contorsió només és possible quan està d'aquella manera. Ha de trobar com repetir-ho, ho ha de trobar i en Nus fet un nus a Sun cavil·la que cavil·laràs, rumia que rumiaràs. elucubra que elucubraràs.
El dia de la funció el públic no és gens privat i Nus no es priva de posar un power-point amb imatges del difunt Quiquit-Quiquito, especialment les que el mostren dins la caixeta mortuòria, feta de fusta d'olivera i envernissada. Una cucada. Les senyores enjoiades no reprimeixen omplir mocadorets brodats fa dècades i el populatxo pot tenir la musculatura del rostre distesa arrel de l'emoció sobretot quan Nus, l'home goma, anunciat per la veu escardada del presentador multi-arrugat per una jubilació que mai acaba de venir, apareix i mostra tot el que pot i sap fer, començant pel més fàcil i clàssic. Ovacions de mida mitjana tirant a baixa...excepte pel Nus mariner. Sona el Karunesh més efectiu i no se sent res més. Engrandeixen una fotografia del traspassat i Nus, amb un nus a la gola que ni el deixa respirar, s'entrega.
Marxa la llum, sobtadament. Les lloques criden, esparverades, i perden els mocadors. D'altres dubten si picar de mans i així no les tindran fredes.
Però la il"luminació de bombetes amb els colors base magenta i cian torna de seguida.
Nus ja no hi és. L'home de goma s'ha esvorrat.
Comentaris
-
com t'ho fas?[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 16-03-2013 | Valoració: 10
Ets bestial! No sé pas com t'ho fas per escriure així i així de bé, amb originalitat, creació, sorpreses, llenguatge precís, ric i ben posat. És com si parlessis, com si ho fessis amb una gravadora. En fi, aquest relat de l'home nus al circ m'encanta, em fa riure i pensar alhora. tota la gent que descrius i com la descrius és bestial. Una abraçada, bestial naturalment.
aleix
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436351 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com