En mig de la fosca nit...

És el lleu soroll d'unes petjades
enmig d'una nit fosca, esgarrifosa,
el so d'un tro que, amenaçant,
lumina aquest racó amb llum tremolosa.

De nou es senten els greus passos,
que semblen veus i sospirs fantasmals,
el grinyol d'una antiga porta anuncia
l'espera d'un mar d'esperances irreals.

Però van ser uns foscos ulls vermells
del color d'una passió interrompuda
els que de sobte van aparèixer
entre la boira espessa i desconeguda.

Mirada pàl.lida d'afilats trets,
llavis de nit sense raigs de lluna,
cabells que cauen cobrint les llàgrimes
que pel seu record vessa sobre un llacuna.

Diuen que ningú s’atreveix a acostar-se,
contemplar la seva imatge és perillós,
enverina, captiva, sedueix, atrau,
i s'esvaeix en l'aire amb tendresa i dolçor.