En Llifrasi

Un dels personatges del barri era el venedor de butlletes de loteria. Era cec, i per tant no va haver d'anar a la guerra. Feia de transmissor de totes les tafaneries de les veïnes, que li feien confidències, i l'escrivien notes del següent tenor:

Apreciat Llifrasi,

Fixa't bé en l'actitud enriolada de la ... que sembla que ens l'hagin canviat, com de la nit al dia. Això és degut a la influència segura d'un amor secret. Has d'esbrinar de que es tracta, és important.

La nota se la deixaven en comprar la butlleta, amb el bitllet per pagar l'import. En Llifrasi se les llegia quan podia, des de dins la seva cabina, i contrastava unes i altres, a més del que li deien de veu a cau d'orella. Després responia, tenia ja els papers organitzats per tornar les respostes amb les butlletes.

Apreciada Lumilda,

Tenies raó en pensar en un afer amatori per part de la ..., es tracta d'un dels paletes de l'obra propera, que sembla que l'ha anat a visitar a la seva botiga, amb excuses inversemblants, per tal d'establir-hi relació. Secretament s'han pogut trobar i aquí ha començat tot, per ara és tot el que et puc dir.

Així doncs, la senyora Lumilda s'assabentava de les novetats, com moltes d'altres clientes del venedor de butlletes de loteria, en Lifrasi. Després als aplecs socials per prendre el berenar es comentaven els afers més espinosos. També la joventut feia ús d'aquest mitjà de comunicació inusual.

Ei! Lifrasi,

Necessito tenir dades sobre la M., m'agrada força, saps, i sé que passa per davant teu sovint. Potser hi podries parlar, treure'n alguna cosa, dades, el que sigui. Per tal de poder agençar una trobada casual. M'aniria molt bé.

En Lifrasi no feia fàstics a aquesta mena d'encàrrecs, al capdavall cada missatge tenia el cost d'una butlleta de loteria, pel que es podia sentir ben pagat. En passar la M. en Lifrasi no tenia altra cosa a fer que atreure la seva atenció, amb alguna paraula maca, no s'estava de fer servir els avantatges que la seva condició de cec li donava amb les persones. La M. no va tenir problema a parlar amb ell, inofensiu com semblava.

Apreciat J.

Resulta que la M. es cosina de la P., que és amiga d'una veïna meva, i té parentiu a més a més amb una neboda meva i per tant també amb mi, i ha compartit pis durant una temporada amb una paradista del mercat, així que ens hem fet amics. Però no vull avorrir-te amb detalls. Ara mateix no té parella estable, que em penso que era el que t'interessava saber.

Com es veu, no sempre les respostes d'en Lifrase anaven directament al moll de l'os, perquè li agradava fer-se valer. De vegades fins i tot contestava amb veritables evasives, o amb afers que interessaven a una altra persona, s'excusava davant la sorpresa explicant que se li havien traspaperat les notes, que s'havia equivocat d'encapçalament o d'altres músiques que anava inventant sobre la marxa.

Ei! Lifrasi,

Que no m'has explicat dades. Vull dades, vull saber on trobar-la. És una bona nova que no tingui lligams emocionals ara per ara. Potser és rareta o té algun problema que no es pot veure a ull nu. M'hauries d'aclarir aquestes qüestions, si no ho sé no puc seguir endavant. I contesta'm el que et demano, si-us-plau.

En Llifrasi contestava sempre, li anava un bitllet de loteria venut.

Apreciat J.

La M. no té parella estable perquè no li ve de gust. A veure si tothom s'ha d'emmerdar en embolics sentimentals perquè sí. Millor estar sol que en mala companyia. Jo mateix visc sol des d'una temporadeta ençà, perquè no vull tenir ningú al meu costat. Però no vull parlar de mi en aquesta nota. Que sàpigues que sovinteja el bar Moluc, el que es troba a la plaça, darrera l'avinguda, baixant pel passeig resseguit d'arbres, aquest plataners magnífics, m'agradaria tant de veure'ls.

Evidentment les inquietuds visionàries den Llifrasi no interessaven en J, que només volia saber dels moviments de la seva presa. Perquè ja ho era de presa, i calia afanyar-se segons el seu criteri, doncs la noia era ben plantada, baixeta però maca, i segurament devia de tenir d'altres que li seguien la pista. Al bar Moluc no va poder trobar la noia un dijous per la tarda. Divendres de bon matí ja era a la cabina del venedor de butlletes de loteria.

Llifrasi!

No m'has explicat quan es deixa veure pel bar aquest la J. Ho he de saber, és molt important, potser és la dona de la meva vida. Necessito tenir més informacions. Estic segur que tu saps molt més del que diu, i que t'agrada callar, per racionar-me les informacions. Parla d'una vegada.

En Llifrasi no tenia cap interès per parlar amb claredat. Contra més s'allarguessin aquests afers que manegava millor per a ell i pel seu negoci. Però al capdavall havia de donar alguna dada, perquè sinó el client defallia i s'acabava el negoci, i perdia també l'agraïment posterior a l'acabament feliç de l'afer.

Apreciat J.

La podràs trobar aquest mateix divendres, segurament passarà pels vols de dos quarts de deu. Allà serà amb unes amigues. Et recomano que no l'escometis directament, prova primer alguna de les amigues, però no t'excedeixis, perquè el que t'interessa és ella.

Així passaven les coses a la cabina, entre missatge i missatge en Llifrasi conversava amb els vianants, els que s'apropaven al seu lloc. I n'extreia informacions útils en la seva tasca. També en temps de guerra. Perquè en Llifrasi s'havia arrenglerat amb l'oposició, i era un ferm detractor del conflicte, per les dues bandes, i feia servir el seu sistema per a coordinar totes les accions sorpresives que es feien al barri, ajuntant uns i altres que ja coneixia per les seves inclinacions contestatàries. Els missatges en el temps de la guerra, alguns, no tenien res a veure amb les manefleries habituals.

Company Llifrasi,

Has de saber que tenim aparaulada una tramesa d'explosius de gran potència, que farem servir per esmicar tots els vidres de la Plaça de l'u, a on hi ha la seu del ministeri d'hisenda, i després una part la reservarem per al carrer estret del dos, on hi trobem la delegació de l'ajuntament. Has de saber que aquests estan a favor del govern, i per tant nosaltres hi en contra.

En llifrasi no tenia especial esma per afegir-se a grups dissidents i menys als que feien servir la violència per aconseguir els seus fins, o per provar-ho, tanmateix sentia un deure moral de donar suport als que lluitaven, i per això transmetia els missatges, sense ficar-se gaire. Per altra banda poques accions violentes podia fer ell sense vista. Potser entrebancar algun policia que passava despistat per davant de la seva cabina, algun cop ho havia fet, posant-se a caminar just quan sentia el repicar de les seves botes de soles gruixudes i el tritlleig de les parts metàl·liques del seu cinturó farcit d'aparells de la seva feina.

Apreciada Secció Contundent del Barri del Turó,

Podeu estar segurs que a les ... hores de demà serà un bon moment per fer la vostra entremaliadura, doncs hi ha un altre event organitzat per un altre grup i que us servirà de distracció. Uns altres s'us afegiran al carrer estret que va a morir a la Plaça de l'u, us esperaran allà a l'hora convinguda, per tal de fer-vos costat. Per altra banda es necessiten voluntaris per a treballar unes hores a la impremta clandestina, perquè ara hi ha una nova edició del butlletí i calen més mans de les que hi han.

Aquestes tasques purament burocràtiques agradaven en Llifrasi, que no suscitava sospites entre els policies i alguns militars que de tant en tant feien una ullada al barri, perquè no podien pensar que el cervell que maquines totes les accions per aquelles illes de cases fos un cec venedor de loteria. En Llifrasi s'aprofitava de la seva situació, i compaginava el xafardeig i l'agència matrimonial amb aquesta nova seva faceta d'espia i de conspirador.

Què tal? Llifrasi!

Mira, que tinc problemes amb la M. Diu que em vol deixar, estic convençut que té un amant. Ho has d'esbrinar. Si em deixa em moro. Si-us-plau, esbrina-ho de pressa. Perquè és gairebé segur que té un amant. Això no es pot dubtar, però n'he d'estar segur abans de fer cap passa, i saber qui és per trencar-li la cara.

A en Llifrasi no li agradava que s'escriguís més del compte als missatges, li feia perdre temps, i allò no era un confessionari, en el que hom pogués desfogar-se. La seva funció tenia un objectiu informador definit. No li agradava que es repetissin. Per això feia amonestacions de tant en tant a la concisió. Era la seva principal excentricitat.

Apreciada Secció Combativa del Barri del Turó,

Sapigueu que arriben reforços del Barri de la Ribera, Secció Combativa també, perquè allà hi ha molts veïns que volen col·laborar, i els xerradors abunden i expliquen el que s'ha de dir i el que no. Per això es mouen cap aquí. Podreu fer una primera reunió al pis del Carrer del Pont, diumenge a migdia tocades.

Apreciat J.

Mira, no puc solucionar-te els teus problemes sentimentals, i menys de gelosia. Et recomano que ho deixis estar, el que passa és que estàs massa a sobre de l'M. i per això s'empesca excuses per tal de sortir sense tu. Però sé de bones fonts que no té cap amiguet que t'estigui amagant, només que l'ofegues amb tant de control. I no m'enviïs aquests missatges histèrics, que em descentres, i jo tinc un negoci que tirar endavant.

Efectivament es tractava d'un cas de sobreexplotació sentimental, el de l'M. i en J. No la deixava ni de nit ni de dia, sempre amb propostes engrescadores d'activitat, tots dos sols, a en J. no li agradava ni tan sols que quedessin amb d'altra gent. Estava del tot embadocat amb la seva companya, pensava que havia de ser la dona de la seva vida, i la volia esprémer a totes hores, com una taronja a la que es vol treure el suc. Per la part dels combatents hi havia consens en que el protectorat seria la millor solució, encara que ja es veia a venir que algunes faccions, les més radicals dels que s'amalgamaven en la resistència no acceptarien
les ordres després de la guerra d'una força de pau internacional, i que seguirien oposant-se. Aquí sorgien algunes disavinences entre els opositors, que no es refiaven els uns dels altres.

Apreciat Llifrasi,

Hem fundat un escamot paral·lel amb la gent més conscienciada, ja saps que nosaltres hem estat sempre al peu del canó, contra el govern, no només després d'esclatar la guerra, de molt abans, i seguirem després. Ens fa veritable por que els nostres mètodes i els nostres amagatalls quedin en mans de persones que estiguin a favor del protectorat que sembla que ens volen imposar. Nosaltres no hi estem pas a favor. Ens hem de reorganitzar. Et preguem que no donguis dades als traïdors que pretenen deixar la lluita, desertar de l'oposició.

Aquí en Llifrasi tenia un conflicte d'interessos. Mai no s'havia estat d'esbombar totes les tafaneries, ni tampoc tenia la intenció de guardar un secret ara en aquest afer, però per altra banda tenien raó en el que li deien. Ell era una persona compromesa, no només un sicari de la informació. Va estimar que esqueia prevenir el grup combatiu que pretenia seguir la lluita.

Apreciada Secció Combativa Escesa del Barri del Turó,

He d'avisar-vos que no puc garantir el que em demaneu, seria anar en contra del que he fet durant tant de temps. Haureu de cercar una altra via de comunicació, o explotar les que ja teniu d'alternatives, i que em consta que feu servir. No us puc ajudar en el que em demaneu, perquè jo tinc les respostes a totes les preguntes. El que no faré mai serà delatar-vos a la policia, per això no cal que patiu. De veritat que em sap greu.

Sense més explicacions en Llifrasi es desvinculava de l'afer, de tota la resistència, el protectorat era qüestió de dies, ja s'havia decidit a la seu de les nacions unides.

Un cop acabat el conflicte, quan ja la pau regnava i el protectorat havia passat els seus primers dies de més severitat, algú pensar que calia retre honors als que havien fet possible i havien encapçalat la resistència al govern, en part perquè el protectorat havia vingut a millorar i substituir el govern, i en part perquè encara hi romania una resistència activa que s'havia oposat al govern i que ara feia el mateix amb el protectorat. D'aquesta manera es desqualificava l'oposició actual. Un dels triats per rebre la medalla corresponent va ser en Llifrasi, per la seva tasca organitzativa. Més de cinc mil persones havien estat implicades pel Llifrasi les unes amb les altres en els mesos de la guerra. En Llifrasi se sentí molt afalagat pel premi, tot i saber la poca importància que tenia i l'interès que hi havia al darrera. Tornat a la seva cabina seguí amb la seva activitat de sempre.

Apreciat Llifrasi,

La M. i jo hem decidit de casar-nos. Et donc a tu la primera notícia, m'agradaria que fossis testimoni, o alguna cosa semblant. La veritat és que vaig encertar posant les meves esperances en la teva perícia. Ara ja no assetjo com abans la M. Som molt feliços. Tots dos, i tot és gràcies a la teva intervenció. Trobo que la medalla que t'han donat fa patxoca a la paret de la cabina, tothom ha de saber que el teu servei no és menyspreable, i que soluciones la vida de les persones de maneres que alguns no poden ni arribar a imaginar. Un cop més, gràcies per tot, Llifrasi.