En llamp! vist per ell mateix

Un relat de: llamp!
En llamp! és un poeta il·lustrat, encara que ell creu que, avui en dia, no es valora l'ofici de poeta. És a dir, no és cap ofici, ni produeix gaire benefici, més aviat s'entén com quelcom accessori i trivial, de la qual cosa se'n pot prescindir. En temps passats ser poeta era motiu d'orgull, mentre que, avui en dia, es tendeix a banalitzar aquesta activitat o infravalorar la seva aportació a la literatura universal, i els mites i llegendes dels quals se'n nodreix l'Ars poètica. Lirisme, eloqüència, creativitat o llibertat d'expressió podrien fonamentar aquest art, nascut, probablement amb la civilització de la Grècia Clàssica i viva fins els nostres dies. Ho diu ell, convençut que parla i parla i a vegades no sap de què parla. Mescla conceptes, barreja emocions, sacseja la seva ment, esborrona escrits, muta horaris, escriu sense solta ni volta, li dones voltes a les idees, les mescla totes ben mesclades i reparteix joc. D'aquest joc en neixen els seus escrits, no exempts de polèmica, insidiosos o incisius en temes de rabiosa actualitat i temes que l'afecten a ell, com a persona. Ell creu tenir una reputació cibernètica que se li desmunta quan escolta la cançó "La mala reputación", tot i que ell s'esforça en no barrejar les lletres amb emocions tòxiques, a vegades no ho aconsegueix i cau en el parany de lidiar amb conteses escrites, sense pretendre que la sang arribi al riu. Ell utilitza el pseudònim de llamp! a web de Relats en Català, on hi escriu tot sovint. Mai s'ha trobat en una situació de massa risc com per posar en joc la seva vida, però tampoc li ha somrigut la vida com per tirar coets. És un amant de la xarxa mundial global, anomenada Internet (world wide web). En llamp! creu tenir facilitat de paraula, així com dificultats pel càlcul de nombres. Es pot dir que pateix: obesitat moderada, síndrome de l'apnea-hipoapnea obstructiva del son, fol·liculitis o psicosi de la barba, tabaquisme, discalcúlia, alguna fòbia i en algun moment de la seva vida va patir brots psicòtics que el van dur a tenir un diagnòstic de salut mental: el 295.30 (segons el DSM-IV). Creu ser sociable, molt amic dels seus amics i estima i estimarà sempre el seu pare i la seva mare, qui li van donar la vida. En llamp! no té pèls a la llengua per parlar de tot el que li proposeu... És una persona oberta de ment, sensata quan cal i boja quan se li escau perdre els papers,... o l'oremus. Es considera una persona noble d'esperit, lluitadora i sincera, tot i que li costa d'assumir els seus propis errors i mancances. Ell entén que hi ha persones especials que li han marcat l'existència. Persones que li han fet mal, que li han fet bé i que li han ensenyat moltíssim. Gràcies a uns i altres ell ha après a viure i conviure en el seu entorn amb harmonia. No guarda odi, ni recança per aquells qui l'han perjudicat, alhora que creu ser una persona responsable, també ha tingut els seus moments tristos i alegres, com tothom en aquesta vida. Ell no es deixa convèncer per uns, ni altres, sinó que vol saber les coses de primera mà i contrastar i criticar la informació que li arriba per uns i altres canals. De manera que no es considera una persona amb falta de criteri, però tampoc cap mestre, ni cap geni. Creu en la persona física, mental i espiritual per sobre de tot i sap que la vida té moments de tot. Els moments difícils costa d'assumir-los i els fa front amb tota la valentia i bon humor possibles. Els moments àlgids i divertits els sap gaudir i treure'n el suc. En llamp! viu sol, després d'un matrimoni fallit, que va acabar en divorci. Però cuina, neteja, renta la roba i intenta tenir una vida ordenada,... amb l'ajuda d'una senyora, immigrant ucraïnesa, que li ve a fer feines de neteja a la casa per un sou moderat, un cop cada quinze dies, des de fa més de 8 anys. Mentre en llamp!, amb bona voluntat, treball i ambició, sempre troba un raconet a les xarxes socials per ser-hi present, al telèfon per parlar amb amics i família, o al whatsapp per aquells inquiets que volen interactuar. En la seva vida ha treballat de nombroses feines, generalment poc qualificades. Tot i que ell té bones qualificacions, però d'estudis secundaris. Fa molts anys que el seu pare el va introduir en una associació que vetlla pels drets i la millora de les condicions personals de famílies i persones amb trastorn mental. Va ser llavors quan ell va creure que podria ser un bon activista per la salut mental... Arrel d'això va emprendre nous camins que el durien a ser un activista destacat en moviments de lluita contra l'estigma i la discriminació en salut mental, així com en associacions de salut mental en primera persona. Gràcies a les formacions que va rebre d'uns i altres, en llamp! ha aconseguit recrear-se dins d'aquests moviments. Fins i tot va aparèixer la seva imatge en un díptic informatiu i en pòsters i en anuncis. Va aparèixer en vídeos amb altres activistes, va participar en programes de ràdio, tot i que la ràdio no era desconeguda per ell. Anteriorment havia tingut un parell d'experiències a la ràdio: La del seu poble natal, ja extingida, i una sucursal de Ràdio Nikosia en una ciutat costera de Catalunya, on va fer moltes coneixences i establir bones relacions amb el seus col·laboradors. Actualment, l'activisme en salut mental li ocupa gran part del temps, ja que fa sensibilització a col·lectius específics, com universitaris i estudiants, així com participa, esporàdicament, en programes de ràdio, o és entrevistat per periodistes. L'estigma, que provoca discriminació i aixeca parets, enlloc de destruir tòpics i fer caure els estereotips és part de la motivació que ha dut al llamp! a participar en l'equip Connexió Antiestigma de l'associació Obertament, en la que hi ha tingut un paper destacat. Li reconeixen els seus companys, en silenci, però li reconeixen, ja que ell s'ha entregat a la causa de l'estigma, de manera voluntària, com els altres activistes, però ell s'ho pren molt a pit i es rendeix a la causa amb totes les seves forces i entusiasme, esperant contagiar el seu esperit lluitador, vagi on vagi, l'acompanyi qui l'acompanyi i sempre en pro dels més desafavorits que pateixen trastorns mentals, i també, com no, pel seu propi benefici. Ell creu que l'altruisme té quelcom d'egoista. Escriure és una de les seves més grans passions i facetes que vol desenvolupar. Però, escriure sense llegir, és com beure sense líquid... Per tant, també llegeix i molt. Però tot sovint no llegeix tot allò que voldria, sinó allò que pot o li deixen. Ja que ell reconeix que té altres obligacions i ocupacions que li treuen temps per llegir tot allò que voldria llegir. Llegeix, més que res, articles de salut mental, darrerament, donat que a les xarxes socials és una persona molt activa en la recerca d'informacions, notícies, imatges, cites, etc. sobre aquest tema que tant li ocupa i li agrada. Es confessa un amant de l'art poètic i líric, tot i que no toca cap instrument musical, ni sap de solfa. Una vegada va intentar aprendre música, però va fracassar. No per això ha deixat mai d'escoltar música de tots els gèneres i estils. Abans es declarava un fan del pop-rock, però el seu gust musical ha transcendit tots els gèneres i estils i ell advoca per un eclecticisme total... Escoltar de tot: La música no és qualsevol so, en la seva opinió, però tot allò que desprèn harmonia, bon gust i es transmet des de persones humanes a altres persones humanes per influir en la seva emotivitat o oïda receptiva és una mostra del talent humà per escriure o composar notes musicals que arriben a l'ànima humana més sensible, més pobre o més rica, però humana i sensible en el fons. En llamp! no és ningú conegut, ni molt menys famós, tampoc aspira a esdevenir-ho. Ell creu que la fama no acompanya el poder. I el poder cal emprar-lo bé, si no es vol caure en la ignomínia, la negligència o la desfeta. El poder de cadascú rau en la seva capacitat de resiliència, diria ell. La resiliència ens fa respondre de manera assertiva als canvis i dificultats de cada moment. Les persones resilients són persones valentes, qui s'enfronten a la duresa de la vida i planten cara quan toca donar la cara, pensa tot sovint. Ell ho donaria tot per la causa. Seria capaç de traspassar fronteres si fes falta. Ell creu que hi ha raons que l'empenyen a manifestar la seva solidaritat amb persones que pateixen trastorns mentals, per la simple raó que ell també en pateix. No es rendeix fàcilment i és un batallador nat. Intenta cuidar les amistats, tot i que també ha deixat amics enrere, altres amics l'han deixat enrere a ell. En aquest món encara no ho ha dit tot. Però si demà es morís, creu que no seria massa important la seva pèrdua. A la fi, tothom qui ha passat per aquesta vida, ha deixat empremta, o bé física, o bé emocional, en alguna persona o altra. I en algun lloc o altre. Heus aquí la singularitat de cada individu, de cada ésser humà... Una singularitat que no té parangó en la humanitat, com a concepte global. Tots som humans. Naixem i morirem algun dia, perquè aquesta és la grandesa de la vida: Existir i deixar d'existir, sense buscar raons per les que existir. "Existim, això és tot", deia Oscar Wilde. Altres han dit "Penso, per tant, existeixo", com Descartes. Amb aquestes, que en llamp! ha llegit una mica sobre filosofia, espiritualitat o teràpies naturals i creu tenir coneixements de múltiples disciplines, per la qual cosa, es considera molt autodidacta i pretén ser, algun dia, un filantrop. Ara no, perquè no té suficients recursos econòmics. Ell diria que pertany a una tercera divisió regional de filantrops en vies de progressar cap a millors quotes d'influència o de poder. El poder és temptador, per tant, tampoc és que ell vulgui monopolitzar cap mena de poder, sinó tan sols tenir la seva pròpia personalitat i transmetre aquella visió del món un tant ecologista i somiatruites que té ell. Ell tenia idees de bomber de nen petit. Alguna vegada li havien preguntat què volia ser de gran i ell responia que "Guarda forestal", però la seva germana li va dir que no ho seria mai, i mai ho va esdevenir. Moltes coses li ha dit la seva germana, amb la finalitat de frenar-li el pas a en llamp!. Fins a tal punt, que les baralles i disputes de germans han anat molt enllà i ara no es parlen gairebé mai. Només en els dies assenyalats o quan tenen reunions o dinars familiars. La resta del temps, ella l'ignora, mentre que ell la pressiona perquè li parli, sense resultats. Ella creu que ell l'odia, però ell creu que ella li és gelosa. És gelosa del seu germà petit, en ser un germà rebel i possible competidor. Ella és sis anys i mig més gran que ell i té una filla, la neboda del llamp!. Després d'escriure llibres, plantar arbres, només li resta al llamp! tenir fills. Un fet que es va plantejar quan estava casat. La seva parella, quan estava casat, es va quedar embarassada una vegada, però va avortar espontàniament i mai més es quedaria embarassada d'ell. Es van divorciar i repartir els béns, com és propi del règim de guanys català. Un règim de separació de béns molt ben pensat i que és tradicional a Catalunya. Gràcies a uns ingressos que va tenir en llamp!, es va poder instal·lar una calefacció d'aerotèrmia en el pis on viu. De manera que ja no ha tornat a passar el fred que passava temps enrere. Per fi, ell és feliç on és, fent el que fa i dient el que diu... També fent els poemes que fa. No hi ha gaires coses de les que es penedeixi, tot i que del Penedès, si que se'n penedeix, per raons òbvies. Era el lloc d'on venia la seva ex-parella. Ell no té res en contra del Penedès, hi va viure 3 anys de la seva vida. Hi ha una gent molt maca i uns paisatges i vinyes molt característics. Terra de vi i caves... vinyes, pagesos i Vilafranca, la seva capital, tota una senyora ciutat. Es va casar en la Basílica d'aquesta capital de comarca, per l'Església. Església de la qual ara renega. Tot i haver tingut una educació cristiana, en una escola de monges, aquesta no va ser del seu gust i més tard es va declarar agnòstic, com a transit entre el cristianisme i l’ateisme. Ara es considera ateu, gràcies a Déu i a Stephen Hawking, qui la seva vida i obra a la terra, ha donat per moltíssims interrogants respecte l'origen de l'univers i l'astrofísica en general. En llamp! és una persona amb inquietuds, que busca i busca i no troba mai, però sense pretendre-ho, acaba trobant. És algú a qui la vida li ha somrigut, perquè la seva família no és pas pobre. El seu pare va ser director d'una fàbrica tèxtil fins que es va jubilar als seixanta-tres anys, moment en el que se li va retre homenatge. La seva mare, una filla d'immigrants andalusos va morir el dos-mil tretze passat. La "mama" li agradava dir. La Rosa el va pujar a ell i la seva germana. Era una persona càlida i agradable, a més de sociable i bona persona. Gentil i sacrificada pels altres, la seva mare es va entregar a l'educació, l'alimentació, la roba, etc. dels seus dos fills. La Rosa li parlava a la seva filla gran en el seu idioma natal: Castellano-Andalús. Mentre que quan va néixer en llamp!, els pares van decidir que l'educarien en Català. Llavors hi havia un cas peculiar en la seva família. Resulta ser que entre ells es parlaven en Castellà o Català segons a qui s’adrecessin i ho feien amb una correcció i un gran respecte mutu. Esdevenint una família bilingüe per naturalesa. Més tard, als dotze o tretze anys ell va descobrir la llengua anglesa i, en anys posteriors, estudiaria aquesta llengua amb devoció i particular atenció. El motivava molt l'estudi de l'anglès i treia excel·lents notes d'aquesta llengua. En el transcurs de la seva vida, va estudiar, a ratxes, la llengua en acadèmies públiques i privades, obtenint bones qualificacions i títols d'una i altra escola. L'anglès no li resulta difícil, i tot i que ara ho ha aparcat momentàniament, sap que tard o d'hora li serà d'utilitat en la seva vida. Ha fet provatures amb l'idioma alemany, tot i no arribar a profunditzar en l'idioma, donat que té família resident a Berlin, la capital alemanya. El seu oncle hi viu i té un fill i una filla, els seus cosins. En Sebastian i la Olivia. Amb en Sebastian hi guarda una bona relació, tot i que habitualment no es comuniquen, sí que quan un o altre va a veure'l en el seu país o ciutat, es xerren en anglès i fan turisme a cada lloc, parlant del seu lloc de residència. Ell a Catalunya, el seu cosí a Alemanya. Com són les coses, que en Sebastian dóna suport al Real Madrid i en llamp! és culer fins la medul·la. El FC Barcelona és l'equip de la seva vida, tot i que no es considera un fanàtic del futbol, sinó simple aficionat. Fa un temps que el seu ex-professor de Català a l'Institut el va agregar a Facebook. Amb en Josep Maria, una bellíssima persona, a qui li professo una gran admiració pel seu talent, facilitat de paraula, coneixement de moltíssimes llengües, persona versada, culta i amb una carrera a les espatlles molt encomiable, hi manté converses sovintejades per la xarxa social. El professor ha visitat diverses vegades en llamp! a casa seva, i en llamp! ha anat alguna vegada a la residència d'en Josep Maria. Altres vegades han fumut el camp i se n'han anat a sopar fora i mantingut converses molt interesants. En Josep Maria ha convidat al llamp! un parell de vegades al Camp Nou per veure el Barça. Aquell partit de lliga del Barça tres - Sporting de Gijón 1, amb expulsió de Piqué i gols d'Iniesta, Keita i Xavi, ara farà uns anys. El dia de Reis d'aquest dos-mil setze, en Josep Maria va tornar a convidar en llamp! per anar al Camp Nou, en partit de Copa del Rei, contra l'Espanyol. En llamp! va suggerir-li que s'afegís el seu pare, en Lluís, i així podríem esdevenir els tres Reis d'Orient que duguessin la victòria culer. I, així va ser: En Josep Maria, en ser rosset i amb ulls blaus, seria en Gaspar, el Rei Ros. En Lluís, el seu pare, esdevindria en Rei Melcior, el Rei Blanc, perquè els hi té de blancs els cabells. Mentre que en llamp!, en ser moreno de cabell i de pell, va agafar el rol del Rei Baltasar, el Rei Negre. Dit i fet, els Reis Mags d'Orient es van dirigir al Camp Nou, aquella nit en la que el Barça va guanyar per quatre gols a un l'Espanyol. En el camí d'escriure aquest relat, en llamp! ha deixat moltíssims noms que no ha destacat per res, però que han sigut de vital importància en el seu recorregut vital. Ells i elles són part de la seva història, plena d'afanys i desenganys, així com victòries il·lusòries. D'aquest món no s'escaparà en llamp!, sense haver pogut expressar, d'una forma el més assertiva possible, el seu intent per ser més bona persona i donar tot allò bo que té als qui l'han estimat, odiat, menyspreat o alabat, sense perjudici d'aquells qui van passar per aquest món i els qui vindran en temps posteriors. Gràcies.

Comentaris

  • Aleix de Ferrater | 26-02-2017 | Valoració: 10

    Amic Llamp!, aquest relat autobiogràfic m'ha deixat una sensació de serenitat que t'ho havia de dir. Suposo que és la serenitat amb la que també parles, amb la que també escrius, prosa o poesia, tant és. Un gran exercici de sinceritat, una gran teràpia suposo i, sobretot, un gran escrit de prosa personal, biogràfica, un gènere no gaire valorat, però que has elevat amb aquest escrit. A veure si la propera vegada que ens trobem per Vic podem fer un cafè amb tranquil·litat. Aquell dia teníem pressa i no pot ser tot. Dani, t'aniré llegint allà on et trobi, rep una forta abraçada d'una persona que, sense conèixer-te gaire a nivell personal, t'admira per la feina literària i personal que fas. Siau!

    Aleix