En l'intimitat del meu confessionari

Primer de tot, deixa'm donar-te les gràcies pels teus comentaris.

I ara, parlem de tu:

Crec que tens un talent envejable, i molt, molt teu. Tots en podem aprendre, i molt. Vas directe cap als meus autors preferits.

Una forta abraçada.

Feia dies que esperava un nou relat teu per descobrir, però ja que no arriba, he tirat enrere... fins trobar aquest que no havia comentat encara.

Llegint-ho queda clar que moltes feines, i especialment la teva, tenen més d'una dimensió, i que potser la més important no és la que més es veu, la que s'espera objectivament, sinó la que es realitza paral·lelament, a partir de la qualitat humana de cadascú i no des dels coneixements científic o tècnics acumulats ...
Descobrir aquesta realitat no hauria de ser difícil per a les persones amb sensibilitat, qualsevol que fós el seu ofici.
Menys encara per a qui escriu, ja que un autor necessita molt més que vocabulari i gramàtica. Tu hi poses, queda clar, sentiments i voluntat.
I es nota!

Una abraçada d'enhorabona,
Unaquimera

la teva, si s'hi posa el cor, però també què gratificant saber que pots ajudar i ho fas a persones a les que probablement els hi has aportat aquesta crosa que els hi calia per seguir endavant. Quina satisfacció comprovar després que més que un remei potser els hi calia ser escoltats, o simplement compresos.
Et felicito, avet, tant pel que escrius com per la humanitat que es desprén de tots els teus relats.
Una abraçada

on es desbrossa la càrrega emotiva. És on la incomprenssió de la vida fa feix. És on neixen els dubtes. Però també en el més pregon hi ha respostes.

Feia temps que no passava pel teu racó.
Felicitats
Joanalvol
Et suggereixo el meu poema La Diada, per si et ve de gust.

Un relat bastant íntim, de confessions de la vida, del retorn a la simplicitat...

Doncs bé, suposo que el mossen és més o menys com un doctor, només que una mica més rígid...

Felicitats, noi. Salutis!!

Ben retrobat Avet_blau.
Com molt be tu dius amb aquest relat, estàs fent dues feines.
La quina exerceixes en la teva professió, i la segona de ser humà "psico.".
Com molt be tu saps la majoria de dolences amb pacients son degudes als mal hàbits adquirits en la adolescència, que persisteixen agarbant-se en la maduresa.
A vegades val més un bon consell per alleuja, ó guarir algunes patologies lleus.
Jo crec que una bona teràpia ben realitzada és, primer escoltar, intentar fer un bon diagnòstic, mentalitzar, i no treure a la lleugera el receptari del calaix.

" ELS DOCTORS TOTS SON BONS EN LA SEVA FEINA .
SON ELS PACIENTS QUE EN LAS SEVES ARTIMANYAS FANT QUE ELS METGES ÉS TORNIN INCAPACITATS SI ÉS DEIXENT INFLUENCIAR PER ELLS ".

sap escoltar amb el cor!
Genial la frase "donar una crossa quan l'esperit coixeja".Crec que ets una bona persona, avet blau.
Una abraçada.
Nonna_Carme

Un poema que m'ha commogut profundament, potser perquè m'he identificat totalment amb el que dius, ja que tenim professions similars i comparteixo aquets moments especials en que escoltant, posant-te a la pell dels altres, pots oferir-los un punt on agafar-se, una llum que els ajudi a sortir de les seves tenebres. I a canvi en treus una joia interna que et fa sentir ple i feliç d'haver pogut ajudar.
La meva enhorabona per saber buidar l'ànima amb aquesta mestria.

Una abraçada

Molt bo, el poema. Jo no crec que el final l'esguerri, sinó al contrari, li dóna gràcia i originalitat. M'ha agradat...
I moltes gràcies pels teus bonics i profunds comentaris, sempre animen a continuar...

Una abraçada!

moltes gràcies pel teu comentari, que m'ha permès descobrir un poema genial com aquest! he de dir que l'inici m'ha agradat molt. I retrata, amb absoluta precisió, quina és la feina dels metges... aquelles persones que salven vides constantment, i que, sense elles, no podríem tirar endavant. És increïble la labor que duen a terme i la indiferència amb què molts cops se'ls obsequia. Però si són herois! haurien d'estar més ben reconeguts... una abraçada!

és molt bo el relat, i la clava massa.
gracies pel comentari, es nota que encara em queda per aprendre

Que profund! I com n'és, la vida, a vegades, de malintencionada... sort d'estones i temps que tenim per compartir sincerament, tens tota la raó.


Sergi