En la flor de la vida

Un relat de: Llorenç Garcia
El senyor Apol·lini havia arribat a la simbòl·lica barrera dels trenta anys. En Apol·lini duia una vida molt ordenada. S'alçava puntual a les set del matí després d'haver dormit les vuit hores reglamentàries, seguia una dieta lliure de greixos, bevia dos litres d'aigua al dia i cisellava el cos en el gimnàs deixant-hi el lleu quatre vegades a la setmana. S'untava cremes per no deshidratar-se el cutis i es feia analítiques cada sis mesos per verificar que ni li mancava ni li sobrava cap substància a la sang. L'alcohol no el tastava mai i el tabac era com l'Anticrist.
Però aquell dia era el seu aniversari i per una volta volia trencar les normes. Tot estava enllestit per a una gran celebració en la qual s'anava a obsequiar amb la seua primera disbauxa. Volia experimentar l'adrenalina d'eixir-se d'una existència tan milimètricament calculada i sense marge d'error. Delerava embriagar-se amb els efluvis de l'anomalia.
Amb aquestes disquisicions al cap, en Apol·lini aguardava fermament que el semàfor mutara en verd. De manera inesperada, el senyor Dionísiac doblegava el cantó sense controlar l'accelerador. En Dionisíac també celebrava els trenta anys però ja n'havia engegat la commemoració molt abans castigant la seua cirrosi amb una ampolla de whisky. El cotxe col·lidí de forma violenta contra el cos fibrós d'Apol·lini fins llançar-lo cap a la vorera i desplomar-lo de boca terrosa. No trigaria a reunir-s'hi amb ell el cos obés de Dionísiac, que també isqué espetegat pel parabrisa fins caure damunt de l'altre. No s'havia ajustat tampoc el cinturó de seguretat.
La infermera guaitava l'estat agònic d'aquells dos pacients que compartien cambra. Fullejà l'historial de cadascun abans de constatar les febles constants vitals. La infermera, que durant el seu lleure llegia Paulo Coelho, mussità:
"Tan joves i a punt de criar malves per camins oposats. L'un morirà després d'haver viscut massa. L'altre després d'haver-se oblidat de viure".

Comentaris

  • Ben cert...[Ofensiu]
    brins | 22-11-2017 | Valoració: 10

    Excel·lent relat, Llorenç, tot i que l'argument pugui ser inventat, presenta una realitat molt present a la vida. La mort no fa distincions, no té mai en compte la manera com ha viscut la seva víctima, li pren la vida quan ella vol.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Compartint habitació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-11-2017 | Valoració: 10

    És curiós que emestidor i embestit ocupin la mateixa habitació. Tal vegada els seus destins eren predeterminats. Magnífica prosa. Per què canviar per empitjorar? Una forta abraçada.

    Aleix

  • Glup! [Ofensiu]
    rnbonet | 22-11-2017

    ('vitals' després de 'visions')

  • Equilibri...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-11-2017

    ...harmònic entre fons i forma. Visions oposades. Contrapunt.

    Salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

72 Relats

262 Comentaris

58926 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog