En Jan es mou

Un relat de: Vallespir

A cap tars no li fa el pes tants anys de jaç. Mes cap mur no pot fer cecs uns ulls tan vius ni cap boç clou la veu, la fam d'en Jan quan vol. S'ha dit "em moc", i ho fa. Del llit n'ha tret el cul. Ja és dret. Molt corb, és cert. Amb quists al cos, uns crecs als peus, amb bonys als dits. En Jan es mou. Ha dit que prou. Tip del jou de qui et da els teus goigs, de qui fot al sac nul el que no cal dir. Fart de ser el boc del xou, el que no sap llur fat, de ser el xai que és orb, que és sord, que és mat.

I és que no cou el pou de bits si treus el pit car creus que hi sents, que en saps, que vius. No dol el pany quan veus que tots som reus amb tuf de mort i en cau de fang. El dany és dins quan sents que és buit el feu, que el solc treu llot en l'hort que és erm. En Jan es mou. Ha dit que prou. Ja ha fet un pas, que és ferm, que és brau, que és flac?: és ric. I mou el món. Ho fa amb el cap, el cor, el dit. En Jan es mou, i mou un món que és deu de poc, car no surt prou doll per llur broc. És temps d'en Jan, un bri de llum pel bleix del món, un món que és brut, que és bord, que put.

Comentaris

  • Aprofito que en Calderer t'ha descobert...[Ofensiu]
    copernic | 18-04-2009

    per dir-te qud fa poc ell i jo ens vàrem engrescar a fer un conte únicament amb monosíl.labs i no vaig recordar aquest relat teu, molt ben escrit i amb rima inclosa. De fet ho volia dir en el fòrum però al final la memòria em va trair. En fi, et demano disculpes per no haver dit que abans que en Calderer i jo ja hi havia a RC un relat monosil.làbic. Rep una abraçada i moltes gràcies pels teus comentaris.

  • És com una malaltia....[Ofensiu]
    Calderer | 18-04-2009



    això d'escriure amb monosil·labs...pensava que només em passava a mi però veig que hi ha més afectats. I tu ho fas molt bé

    Encara que no tinc massa temps espero poder llegir alguns dels altres relats que has publicat.

    salutacions

    Lluís

  • Tens un gran domini[Ofensiu]
    Romy Ros | 18-04-2009 | Valoració: 10

    del llenguatge i com en "dos contes monosil.làbics" he gaudit de llegir a les palpentes moltes paraules molt g¡ben posadetes i triades. Felicitats! ets un gran relataire...fins i tot la teva biografia està repleta de literatura.

  • genial[Ofensiu]
    ANEROL | 26-08-2008

    difícil d' entendre, per amí

  • Em fon els ploms[Ofensiu]
    RATUIX | 24-09-2007 | Valoració: 9

    la veu que diu, amb tal ressó, no res i tant.
    Interessant, molt el teu escrit. Deixa veus dins el cervell...

  • .....[Ofensiu]
    Sonyes | 19-07-2007 | Valoració: 9

    No habia llegit mai res de semblant. És molt original! en tinc que apendre.
    Salut!

  • I em commou![Ofensiu]
    Unaquimera | 13-03-2007 | Valoració: 10

    Bé! Molt bo!

    Aquest homenatge teu, a més del mèrit més evident, té un ritme contagiós, lleuger i fresc, i un aspecte rialler sense ser mancat de substància, que el fa molt grat en conjunt i molt meritori pas a pas.

    Un despertar a la vida narrat i descrit des d'un punt de vista curiós i interessant...
    No tant, potser, com la teva biografia, que m'ha deixat encisada!
    Hauré de passar a llegir-te un altre dia, ja ho veig.... si no et fa res...

    Ara mateix, però, t'envio una abraçada des del cor,
    Unaquimera

  • Molt bo! Rius a gust.... [Ofensiu]
    copernic | 12-03-2007 | Valoració: 10

    em fa el pes. Tens tons rics. Rius com un ruc. Ben fort, ben alt. És ferm (i ja paro perque això no seria un comentari si no una competició de monosíl.labs).
    M'agrada el teu estil. És trencador, divertit, creatiu. Un verdader descobriment. L'escriptor ha de sorprendre, sacsejar, seduir. Tal i fa la manera però si no ho aconsegueix dona la sensació d'un "dejà vu" insufrible. En aquest cas ho has aconseguit. Enhorabona!
    Ara et comento alguna cosa del que m'expliques a "Esquitxos" en el fòrum.

  • Un "embarbussament" original, però...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 11-03-2007 | Valoració: 7

    Crec que no està malament aquest relat, però no molt més.

    És un "embarbussament" al que se li veu un cert talent, però et deixa un regust un pelet insípid, encara que prou potable.

    T'animo a que et prenguis més temps per a escriure. Amb el temps, milloraràs: em dónes aquesta esperança, veig en tu un diamant en brut. La paciència és la mare de la ciència, recorda!!

    Apa, salut!!

  • T'ha costat molt?[Ofensiu]
    Earthling | 07-03-2007 | Valoració: 10

    La veritat és que es veu un text treballat i d'un contingut diferent de la majoria de relats. M'ha agradat molt.

  • Uau!![Ofensiu]
    Leela | 07-03-2007 | Valoració: 10

    Tot un relat amb sentit fet de monosíl·labs!!. M'ha agradat molt. Sobretot perquè deu costar molt escriure amb aquesta restricció alguna cosa que tingui sentit, i el teu relat no només té sentit sinó que explica una història ben coherent sota l'aparença d'un embarbussament. Enhorabona, tornes amb força!

    Una abraçada!
    Leela

    Ps. el nen que has posat a la foto és molt guapo, em recorda a un nen petit que conec que es diu Pau :-). La biografia no té desperdici!!

  • Original[Ofensiu]
    drocera | 07-03-2007 | Valoració: 8

    Molt original, divertit perquè innoves, tantes paraules semblants i juntes, a vegades fent quasi un embarbussament.
    Tot i això, el fet d'haver-hi tantes paraules monosil·làbiques, el significat del text queda difús, costa d'entendre ben bé què vol dir cada frase. Suposo que deus haver fet bon ús d'un diccionari de sinònims; sinó realment tens una molt bona font de vocabulari ric dins teu (i de paraules curtes, jeje).
    En fi, que m'ha cridat l'atenció aquest text per l'estil que utilitzes, però la dificultat de llegir-lo planerament (entenent alò que vols dir a mesura que ho vas llegint) no em permet puntuar-te millor.

    Salut!

  • reprens[Ofensiu]
    peres | 06-03-2007 | Valoració: 10

    una vella tradició, un repte que s'han plantejat sovint molts creadors literaris catalans, en prosa i en vers: a veure fins a on arribo amb monosíl·labs.

    Potser ja coneixes una de les més grans creacions del gènere, un poema d'Iu Bohigas publicat aquí mateix a RC, un que es diu "Plet per un gat i un gos", o una cosa així.

    Bé, felicitats.

Valoració mitja: 9.3

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

35562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger