En J.T

En JT, perpètua xemeneia fumadora, anava rebotint per carrers i places de barri antic i cèntric demanant diners per a tallats o tabac. No se l'entenia massa quan parlava, veu baixa, sent ell alt. Els seus morros semblaven l'anus inflat d'un gos, cosa força deguda a massa medicació. Si algú el convidava, l'havia cagat: no el deixaria de petja. Li diria, per equilibrar, que ell també l'invitava i li donaria escassos cèntims. L'altra persona no sabria què fer. Així, en JT, astut i malalt, malalt i astut, es procurava allargar els 3 euros diaris que rebia i que consumia en un tres i no res. El seu aspecte de gegant colrat colgava expectatives de desfer-se'n: fotia por si s'enfadava si es rebutjava la seva petició contínua. Per aquell motiu, els que queien en la trampa de fer una bona obra, havien de tocar el dos a fer de bones persones a una altra vila havent après la lliçó d'anar amb compte amb tipus del tipus JT. O més aviat amb lapatologia que patia i que amb gràcia i (des)encert utilitzava.