En J i la L

1

​En J i la L fa un mes que estan casats i encara no han cardat. Els dos tenen molt clar que la finalitat del sexe és la reproducció de l’espècie humana, i no el plaer ni la satisfacció. Evidentment, tenen un gran sentit religiós, i després de consultar-ho amb el capellà de la seva parròquia han decidit tenir quatre fills (demanaran a Déu Tot Poderós que siguin dos nens i dues nenes). El primer naixerà d’aquí tres anys (quan el matrimoni ja estigui consolidat), i llavors tindran els tres restants deixant un espai d’un any i mig entre nadó i nadó.

​En J està totalment orgullós d’ell mateix perquè està contenint el desig carnal, està vencent les temptacions sense cap tipus de problema, i per tant, està segur que aguantarà tres anys més de virginitat.

​Mentre està pensant tot això estirat al llit, al costat de la seva fantàstica muller, sent plorar al nadó dels veïns del pis inferior. El que per a una altra persona seria un soroll emprenyador, per a en J és un plaer indescriptible ja que, no pot ser d’una altra manera, li encanten les criatures. Pot veure aquella dèbil criatura, indefensa davant del món que ansiosament l’espera per batre’l, plorant per demanar ajuda als pares perquè el salvin dels malsons que encara no diferencia de la realitat. Pot veure els pares llevant-se amb cara de son, però enormement feliços.

​-Que bonica que és la vida- pensa en J mentre se li desperta el seu instint paternal.


2

​Des d’aquell dia, cada nit es repeteix la mateixa història. Se sent el nen plorar. En J es desperta, esbossa una dèbil rialla i intenta dormir. I no pot.

​Fins que un dia, en sentir-lo, té el desig de veure plorar el nen, de veure com es desenvolupa l’escena que ell s’ha imaginat tantes vegades.

L’única manera d’aconseguir-ho, és treure un petit mirall per la finestra i enfocar-lo cap al pis inferior.


3

​El dia següent se’l passa buscant l’angle perfecte per veure la desitjada escena.

Finalment ho aconsegueix, i ara ja només cal esperar la nit.

​Cinc minuts abans de que el nen comenci a plorar (ja que sempre plora a la mateixa hora), treu el mirall i visualitza al nadó.

​A en J se li cau una llàgrima, barreja de felicitat i enveja.

​El nen segueix dormint mentre en J no para de mirar el rellotge. Quan manquen pocs segons per a que el nen comenci a plorar, veu quelcom que l’estranya:
-Què fa el pare entrant a l’habitació abans que plori el nen? Primer ha de plorar el nadó, després es desperten els pares, i només al final els pares han d’entrar a l’habitació!!-.

​El que veu en J no ho oblidarà mai. Veu al pare entrant a l’habitació tot borratxo, arrastrant a la mare (que no s’atreveix ni a plorar) pels cabells. Tot seguit, veu com el pare viola a la mare, fins que ella no pot aguantar més i deixa anar un dèbil sanglot. Aleshores, comença a plorar el nadó.