EN HORES BAIXES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
En hores baixes sento el fons.
Humit, fred, soliu i fosc.
Orfe, contret, nuu, arraulit,
al puny m’hi cap l’esperit.

Temo que, com l’arena fina,
els dits no el puguin deturar.
Que en el no res acabi caient
aquest jo, ara substància impotent.

En hores baixes una llàgrima llisca
camí avall que un solc brillant deixa,
amb l’esperança de que, si més no,
l’ànima s’encomani de sa lluentor.




Comentaris

  • llum, sol i claror[Ofensiu]
    ales de foc | 05-05-2016 | Valoració: 10

    tornaran però, les hores altes. I tornarà la llum, la vida i l'esperança. Tot té solució. Fins i tot en hores baixes i l'ànima perduda sempre hi ha quelcom o algú que ens ajuda a pujar.

  • POBLET | 23-04-2016 | Valoració: 10

    i en hores baixes i sentint el fons em meravella aquesta oda amb la que em fas un regal literari esplèndid.
    Jordi, felicitats des del altiplà Segarrenc, en un dia brillant.
    Una abraçada,
    JOSEP MARIA

  • Amunt![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2016 | Valoració: 10

    Jordi, abans que res, m'alegro molt llegir-te de nou! I encara que sigui un poema trist, escriure és una de les maneres de sortir. Escriu Jordi, escriu i veuràs com de mica en mica la normalitat tornarà. Amb paciencia, sense presses, però amunt! Una forta abraçada i felicitats pel dia de demà!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

125 Relats

197 Comentaris

43858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com