En harmonia

Un relat de: Anemtirant
I arriba un dia en que coneixes la melodia per cor. Tant, que deixes d'obsessionar-t'hi. El dia en que la lletra fa temps que va perdre importància, i el ritme el marquen vint-i-tres cors bategant alhora. I deixes de sentir-te, perque cantes com respires, perque la teva veu ja no et pertany. Perque, de vint-i-tres veus, n'heu fet una.

I tu, analfabeta musical com ets, t'adones aquell dia que mai havies escoltat música realment. I ara, per un moment, creus que l'entens, i un instant més tard comprens que mai no ho faràs, que està més enllà de tot.

Que tanques els ulls, que oblides cadascun dels cops que heu cantat aquella cançó, perque ara és nova. Perque ja no pots pensar en aquell semitó que t'amargava l'existència uns minuts enrere, ni en aquella vocal que s'entesta en sonar massa oberta.

Que tan sols escoltes.

I obres els ulls. I mires el teu voltant, però no caldria, que saps que et rodejen vint-i-dos somriures com el teu. Que fa estona que heu callat, pero seguiu en harmonia.

I, a partir d'avui, cada assaig, cada concert, consistiran en buscar la repetició d'aquest moment. I, tot i que en alguna ocasió sembli sonar perfecte, us preguntareu què falla, per què no funciona.

I un dia el tornareu a trobar, i potser entendràs que l'harmonia va molt més enllà de les notes d'un acord, molt més enllà de la partitura, molt més enllà del so i de la física.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Anemtirant

Anemtirant

12 Relats

8 Comentaris

6319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig ser per aquí fa molts anys. Bé, potser no tants, a mi em sembla tota una vida. Llavors en tenia disset, ara vint-i-quatre. Pel que diuen, hauria d'haver madurat, dubto haver-ho fet.
No puc dir gaire cosa de mi, tret de que els meus pares em van posar un nom exòtic, musical, romàntic i tan fosc o clar com una nit estrellada, a qui provo de seguir escaient. Que estimo la vida amb un deliri de vegades no correspost i que, si passeu pel meu carrer, probablement em sentireu, entre lladrucs, cantant una cançó d'alguna musa dels setanta.