Woderful Land (Llarim/En els ulls de Janus, 5)

Un relat de: deòmises

(La pedra dels somnis és inabastable com les promeses de Déu…)
El lament de la corda vaga en la terra
De la veritat, engendrada en el mirall,
I esdevé reflex dels dies,
Camí de la Mar.

(El vent de l'oblit descansa en els meus braços…)
Arribo a l'àmbit de l'Infinit inacabable
Amb el cansament de la lluita,
Del continu combat
Contra la marea.

(L'últim sospir serà el començament de la vida…)
Forjada en les tremolors de la fusta,
L'esperança haurà de perdurar
Fins que vingui la fi
Del llarg viatge.

(Entre llegendes ancestrals amago els records crèduls…)
Nedo contra la ferocitat dels esculls
Guiat cegament pels cants
De les sirenes perdudes
En la meva ànima.

(L'eclipsi no esborra la bellesa de l'Alba…)
La fam de la imatge multiplicada
Em corromp la sang de les venes
I desitgen la darrera
Llum del dia.

(Esdevinc noctàmbul en la vetlla del meu insomni…)
L'enyorança de la Mar s'escola
Gota a gota dins meu
I em converteix en sal
L'existència meva.

(En el mirall dels dies, els trencats somnis de la vida…)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306043 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978