Conflict (Llarim/En els ulls de Janus, 3)

Un relat de: deòmises

Passes hostils s'endinsen en la ferida de l'aigua
Per a obrir-la de bat a bat i sembrar-hi el dolor
Que no tindrà cura.

(Com si fos etern, l'aram busca la força
Del ferro entre somnis argentats d'hidrargíric platí
I ànsies de plom;
Com si fossin eterns, els metalls s'han convertit
En carn mortal; la carn es creu metàl·lica
En l'efímer del seu cos fràgil.)

Passes marcials s'alberguen en el tornaveu que les magnifica
Per a semblar invencibles amb el crit de feblesa
Que mai no les abandona.

(Lluny de les cendres d'antigues fogueres, el pelegrinatge continua…)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

333 Relats

897 Comentaris

225679 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978