Taurus 1 (Llarim/En els ulls de Janus, 1)

Un relat de: deòmises

Les llunyanes paraules de les estrelles
Vénen a mi en llavis de robada llum,
La Lluna que sempre em vigila,
I em porten els misteris de la Mar
Amb sons plens de melangia,
Que em retornen la solitud de la nit.

(On s'amaguen les Veus alades dels esculls?
On ha d'encallar el meu cor d'antiga
Tristesa si no trobo llurs ulls?)

El tornaveu de les passes que s'enllacen
En la quietud del laberint
M'ofereixen el desvari del vagareig que no acaba,
I la fam de saber-me estrany
En l'onatge de la més gran ofrena d'aigua
Que m'ha emparat en el seu recer.

En el seu pit d'eternitat fecunda,
Les llunyanes paraules dels estels
Que ressonen en el Zodíac que em marca i que m'inunda…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978