En el teu cos

En el teu cos


En el teu cos la llum es fa difusa
i pren la consistència d’un miratge
i té la densitat humida i tèbia
d’una tardor dormida entre la fronda.
En el teu cos les ombres són esquerpes
i corren a amagar-se en els contorns,
deixant esllavissades a la pell,
com una processó de salamandres.
En el teu cos el tacte s’anticipa,
gelós de no sentir carícies noves
i sobre la impaciència dels teus pits
hi posa per pinacle una cirera.
En el teu cos desperten les orquídies
i obre el desig la seva boca pàrvula,
buscant en el desordre d’un naufragi
un litoral de sal i de saliva.
En el teu cos les sensacions cavalquen
a lloms d’una muntura desbocada
per un desert de dunes sinuoses
que beu de la ferida del crepuscle.