EN EL PRINCIPI, FOU LA PLUJA

..però el vaig treure i no sé perquè. Potser masses emes

Ho he vist en una primera versió on hi figurava un "digue'm a mi"

La idea era posar-hi l'escala musical però sembla que la vaig esguerrar en rellegir el relat. Una altra vegada hauré de tenir més cura en respectar una bona idea que tinc.

Molt original la teva entrada al teu escrit: Si no et fa re, digues quin és el do que sense sol la fa feliç" sols t'ha faltat el mi. Potser amb un "Vine amb mi, si no et fa re..." al principi ja ho tenies. I totes les notes musicals en un petit diàleg.

A banda d'això, un relat molt fosc i poètic, sense fisures, que ha tret de tu el millor prosista que tens dins.

Ferran

No deixa de sorprendre veure com la força de la poesia pot tombar una missió d'allò més malèvola. La pluja i la música agafades de la mà són capaces de tot, esdevenen poderoses fins al punt de salvar una vida. Un contrast força especial.

Gràcies, pel teu amable comentari, on m'has dedicat una bona inspiració, amb uns versos preciosos. Es nota que ets un bon poeta, doncs t'ha eixit amb una rima molt bonica.
Salutacions.
Perla de vellut

Jo també penso que la pluja és sagrada. "La pluja és la dansa dels dits de l'eternitat".

El trobo un relat molt ben escrit, amb intensitat poètica. Tot aquest sentit d'unió amb la naturalesa no és gaire propi d'un sicari; això fa que el relat sigui estrany i original; pocs posarien aquestes paraules, idees i sentiments en boca d'un assassí professional.

Molt original maridar la pluja amb la música... , i és que el degoteig, be sigui d'una pluja tempestuosa o bé sigui d'una pluja fina, sempre hi oirem unes notacions musicals. Aquest relat teu, al meu entendre, va més enllà d'un simple agent meteorològic de la natura. Nil

No es pot liquidar la pluja, perquè es la cadència de la música. Amb ella es poden fer moltes composicions musicals. Un prosa poètica molt bonica i molt elegant, on sona a gotes d'aigua. M'ha agradat molt aquest relat que és molt original, encara que siga assaig, és meravellós.
La meua enhorabona, Kefas.
El últim relat meu és... "La rosada dels teus besos"... gràcies...

Salutacions.
Perla de vellut

... expressions i una gran originalitat.


Sergi

La pluja ho és tot, principi, vida, aliment, bellesa, serenitat, companyia, música. Un bell escrit, ple de gotes d'art. Una forta abraçada.

Aleix

Em pregunto perquè ningú voldria liquidar la música, ha de ser un món molt fosc aquell en que contractin assassins per aquesta feina. Sort que tots som humans i ningú és del tot dolent o del tot bo, sort de la pluja…
“La pluja canta les cançons de la infància.” M’encanta!