EN EL PRINCIPI, FOU LA PLUJA

Un relat de: kefas

Em va dir - "Si no et fa re, digues quin és el do que sense sol la fa feliç". "La pluja" - Li vaig contestar. "En el principi fou la pluja, i la pluja fou amb nosaltres i nosaltres som la pluja" - Va replicar. Vaig creure que se'n fotia, però el cas és que estava plovent. Desdient-me de la intenció inicial, vaig guardar la pistola. Ja hi havia prou pols al món i necessitava tota la pluja per bastir el batec dels meus pensaments.

Vaig pensar que la pluja és la dansa dels dits de l'eternitat que colpeja l'ànima de les fulles, de la pols, dels còdols de riera i la transforma en l'ària líquida que ens dona vida. I era un mal moment per prendre una vida.

Que la pluja és la música que ens acompanya amb ritme monòton fins que esdevé fúria en les simfonies romàntiques dels aiguats d'estiu. I ara necessitava calma.

Que la pluja canta les cançons de la infància, amb notes d'aigua que refresquen i conviden a arraulir-nos sota els llençols. I aquest pensament em saturava de pietat.

Que la pluja és el ritme del temps escàs que omple els entreactes de la desgana i mulla la ferida de l'oblit. És la cadència, la melodia dels fils invisibles que lliguen els núvols de la memòria. Per això vaig decidir oblidar-ho. Sense la pluja mai hauria existit la música. I mai m'haurien hagut de contractar per liquidar-la.

Comentaris

  • Pluja[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-01-2020

    Jo també penso que la pluja és sagrada. "La pluja és la dansa dels dits de l'eternitat".

    El trobo un relat molt ben escrit, amb intensitat poètica. Tot aquest sentit d'unió amb la naturalesa no és gaire propi d'un sicari; això fa que el relat sigui estrany i original; pocs posarien aquestes paraules, idees i sentiments en boca d'un assassí professional.

  • musicalitat...[Ofensiu]
    Nil | 16-01-2020 | Valoració: 10

    Molt original maridar la pluja amb la música... , i és que el degoteig, be sigui d'una pluja tempestuosa o bé sigui d'una pluja fina, sempre hi oirem unes notacions musicals. Aquest relat teu, al meu entendre, va més enllà d'un simple agent meteorològic de la natura. Nil

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-01-2020 | Valoració: 10

    No es pot liquidar la pluja, perquè es la cadència de la música. Amb ella es poden fer moltes composicions musicals. Un prosa poètica molt bonica i molt elegant, on sona a gotes d'aigua. M'ha agradat molt aquest relat que és molt original, encara que siga assaig, és meravellós.
    La meua enhorabona, Kefas.
    El últim relat meu és... "La rosada dels teus besos"... gràcies...

    Salutacions.
    Perla de vellut

  • Grans ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-01-2020 | Valoració: 10

    ... expressions i una gran originalitat.


    Sergi

  • Pluja és vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-01-2020 | Valoració: 10

    La pluja ho és tot, principi, vida, aliment, bellesa, serenitat, companyia, música. Un bell escrit, ple de gotes d'art. Una forta abraçada.

    Aleix

  • La pluja i la música[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-01-2020

    Em pregunto perquè ningú voldria liquidar la música, ha de ser un món molt fosc aquell en que contractin assassins per aquesta feina. Sort que tots som humans i ningú és del tot dolent o del tot bo, sort de la pluja…
    “La pluja canta les cançons de la infància.” M’encanta!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: