En Díjah

Un relat de: Mena Guiga
De tant en tant apareix, somrient, les dents se li veuen més blanques perquè té la pell fosca.

-Mama, aquí fora hi ha aquella mena de negre.

M'ha enriolat, com l'ha definit, el nen. Li dic, però, que no en torni a fer referència amb aquests mots.

En Díjah (de ben segur he escrit el nom malament) no és pas africà, però sí molt bru.

S'atura, com s'ha habituat a fer, davant el barri amb la bicicleta tronada amb què es desplaça i que no haig de pensar que pugui ser robada. Es mira amb cert interès la meva, més per jubilar que la seva, aparcada contra la paret sota la finestra. Toca la botzina de color fúcsia, element ximplet que hi tinc incorporat. I riu.

-No te la lleves, que no tengo ninguna otra. No me lo hagas esto, ¿eh? Que yo tampoco voy bien de dinero, que tengo hipoteca, cuatro hijos y estoy que trabajo poco.

El renyo amb contundència i un amor comprensiu. Hi vull tenir confiança, però marques uns límits per pors estereotipades i que saben greu. Els ulls d'en Díjah de vegades fugen tafanejant què hi ha a la cuina quan s'apropa a veure què li dono a través de la finestra o àdhuc un dia gèlid i plujós en què el vaig fer passar a prendre alguna cosa calenta. Amb tot, no és gens vergonyós: sap demanar perquè ha de demanar. "Tienes móvil viejo, paellas viejas, un trozo de carne???".

He sabut que té dues filles petites a Rumania i que la dona el va deixar. Em parla en un castellà postís i just. El proveeixo del que puc: una taronja, galetes, fruits secs, algun cop un entrepà...i si estic cuinant assenyala i vol tastar el pebrot fregit, per exemple, o posar-lo dins el pa. O beure un cafè aigualit soluble que li preparo i que si no s'acaba em fa enfadar, que no s'ha de deixar res.

Agraeix fent un petó a la mà i abaixant el cap i em diu que sóc la seva mare. Apa!

Té aquells ulls...una mirada que si la treballés i la vida li hagués dut altres coses...ai, en Díjah!




**********vull afegir el comentari de la jutgessa, perquè no voldria que es perdés per les 'arques' de RC:

"El comportament dels personatges del teu relat ens convida a la reflexió. A partir d’una situació força quotidiana, i d’una realitat amb la qual cada dia convivim més, com és el cas de la immigració i de les diferències socials, ens fas adonar de certes mesquineses humanes, que insinuen certa complicitat. És a dir, a partir d’algunes contradiccions “renyar-lo amb amor comprensiu, confiança però marcant uns límits”, i clars estereotips “aquella mena de negre, les dificultats en escriure el nom, el pensament del possible robatori, etc.”, ens trobem davant d’una focalització en primera persona que ens mostra un cert pessimisme de la conducta humana, sense cap sentit de transcendència ni de gravetat doctrinal, sinó gairebé sota una mirada tendra i bondadosa. El gran talent lingüístic parteix precisament de la visió grotesca i de denúncia de la convivència humana, a través del distanciament que li proporciona la ironia i el sarcasme."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434469 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com