Cercador
En clau de do
Un relat de: Llem- Compartir:
Es podria dir que algunes persones, inexplicablement, almenys per a un servidor, funcionen en clau de Do.
Potser si m'empassés un parell de tractats d'harmonia i contrapunt, i un bon nombre de pentagrames acabaria d'entendre el perquè les notes de la meva melodia no tenen la sonoritat que s'espera al interpretar la vida.
Pels profans del tema, suposo que als erudits no els cal l'aclariment ( demano disculpes per si el paral·lelisme atempta contra la més pura norma musical ), la clau de Do està a cavall de la de Sol i de la de Fa. Al mig, com el dijous, vaja!
Tenir el Do entre les teves línies mestres seria a priori una gran avantatge. Et pots modular, t'adaptes, t'accepten i sembla molt clar que hi ha una línia a seguir. Una harmonia en la qual tens una traça innata a mantenir tot i els anar i venir de la gent.
Tenir el Do vol dir entendre que sent el que tens al davant, tenir el Do vol dir emanar una extranya calidesa i confiança als que t'envolten, tenir el Do vol dir sentir i entendre el que senten els altres....però ser incapaç d'ordenar el que sents tu.
Durant el dia estàs composant una obra mestra que sona com si d'un dels més grans es tractés...I penses que aquesta és la teva funció, la teva raó de ser...
Durant el concert sents l'atenció, l'afecte, l'acceptació, l'admiració al teu voltant.
Quan arriba la nit, i els instruments callen....repasses el pentagrama i veus que les fuses i semifuses ja no lliguen, ja no sonen...i allò que semblava musica celestial al teu voltant, s'ha tornat un girigall que un estudiant de preparatori amb mala sort i mal geni ho faria millor.
Llavors et preguntes que hi fas aquí si tot el que crees de dia per als altres...de nit i en la tristor de l'anima la clau de Do ja no Fa el que Sol i per mi hauria de poder fer.
Comentaris
-
Aquest es el que m'agrada més[Ofensiu]Epicuri | 29-11-2008
Dels tres relats que t'he llegit. Pot ser per que es el més musical, i afegiria que potser més poétic. Tots tres els trobo ingeniosos, i en una coherent i pel meu gust "agradable" clau de blues. Trobo que escrius "amb força" el tema de la ortografia, en el seu dia també em van recomanar el corrector de Softcatalà...ara l'útilitzo sovint encara que van sortint poquetes correccions.
Encantat de llegir-te i a gaudir! -
una manera d'explicar els propis dubtes [Ofensiu]ANEROL | 28-10-2008 | Valoració: 10
interessant.
-
Mea culpa....[Ofensiu]Llem | 28-10-2008
Salutacions i gràcies!
Aixó d'estar acostumat a escriure masses correus electrònics, i a voltes, sense repassar-los després, crea mals hàbits.
El meu problema ( i no escric això en clau de justificació ), es que quan em surt una disertació a la ment l'haig d'escriure. Sinó la perdo.
Si afegim a aquesta característica, que ho vaig escriure de glop, i publicat gairebé sense repassar, encara com no n'han sortit més de "pecats" ortogràfics.
Com dic, això no és pas excusa, prometo llegir més bé les coses abans d'enviar-les. Sigui dit de passada que el nivell ortogràfic general de www.relatsencatala.com és molt bo.
Llem
-
Critico l'ortigrafia i jo[Ofensiu]M.Salles | 28-10-2008
...en el meu comentari faig una quantes errades de picatge, ho sento.
-
L'harmonia[Ofensiu]M.Salles | 28-10-2008 | Valoració: 10
Potser cal queel protagonista trobi l'harmonia en sí mateix, Cosa de vegades més que difícil.
LEs circumstàncies i la manera de ser condicionen.
M'ha agradat el relat (llevat d'alguna falta d'ortografia que s'ha "escapat").
I gràcies pel comentari. -
...carai... [Ofensiu]jos monts | 27-10-2008 | Valoració: 10
!Ufffffffff..........quin dilema.
No se si aquesta clau de Do és de 3ª o 4ª, i si la canviessis, potser podries interpretar més ve la vida tal com és.
Però no importa, escriguis en la clau que vulguis, no acabaràs mai de entendre'ls.
Jo en el meu pentagrama, el Sol per tothom i el Fa, per calma.
I tot canviant ritma de compàs, intento ser objectiu a les meves idees, i si no agraden que hi farem.
Salutacions.
M'ha agradat el teu relat, n'espero més.
Valoració mitja: 10
l´Autor
15 Relats
25 Comentaris
12593 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Un més dels molts ciutadans anònims que té aquest a terra.Prou jove per no tenir un gran currículum, però prou gran per a saber que la meva història morirà quan la gent que m'envolta ja no em pensi.
No sóc amant de grandeses, ni de grans pretencions. L'unic a que aspiro, es que la història escrigui de mi que he estat, sóc, i espero continuar sent un home just, serè i sociable.