En blanc

Havia pensat de deixar-te un comentari en blanc, només amb el títol, perquè fes conjunt amb el teu relat, però llavors he pensat que no era "just" i, per aquest motiu, et faig arribar a aquest missatge ple de lletra "negra sobre fons blanc" ;-)

M'explico. Des del meu punt de vista, el teu relat és una "injustícia" per la lectora.

La lectora llegeix "boira". La lectora llegeix "pàgines en blanc". La lectora llegeix que, segons l'editorial, "el relat està ben imprès". La lectora lliga caps però, amb tot, es nega a creure que la vulguis portar a un final previsible com aquest. La lectora es deixa arrossegar per la narració, es deixa capturar per la força del personatge principal, es deixa guiar a través de frases ben estructurades i de vivències literàries plenes de detalls. La lectora busca amb l'autor, dóna el seu suport a l'autor, es fa partícip de les seves penes i de sobte... Només boira.

Com aquelles pel·lícules de tensió en què, després de muntanyes de patiments surrealistes empassats amb calçador, resulta que tot era un somni. I la lectora, subjectivament, se sent irracionalment "estafada".

Conclusió. Un relat divertit, ben estructurat, molt treballat, que busca la complicitat dels relataires de la web però que (sempre hi ha d'haver un però), des del meu punt de vista, passa de sorprendre a la lectora a deixar-li un lleu regust a decepció.

Potser és que, simplement, s'esperava una altra cosa.

Felicitats "bianuals"!!!

EmmaThessaM

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Quina tensió, nanu... has creat molt bé l'ambient, el climax va pujant a mesura que vas llegint, fantàstic.
Vuit minuts de duració? Si jo me l'he llegit en dos!

Fins i tot el títol del relat desaparegut "La Boira" dona lloc a sospites.

Si t'he de dir la veritat potser m'esperava alguna cosa més del final, més sorpressiu o espectacular, però reconec que és difícil de trobar.

Molt bé i Visca el Barçaaaaa !!

L'angoixa de l'escriptor, millor dit, el malson de l'escriptor. Els dubtes que t'aclaparen. M'ha recordat una mica "Si una nit un viatger" de Calvino. Molt ben descrit tot el procés: La vanitat, la il.lusió.... Això del cuc metàl.lic és una metàfora molt encertada. I gràcies pels teus comentaris. Salut.

El teu relat se centra en el tema, en el tòpic del desig-frustració dels escriptors o aspirants a ser-ne, però trobo que el desenllaç no està a l'altura del discurs previ que sí m'ha agradat i m'ha convençut. Escrius bé i tens estil propi, amb alguns lirismes innecessaris per al meu gust.
Per cert, gràcies pel teu comentari, fa poc que sóc amb vosaltres i els agraeixo molt, bons o crítics. Llàstima que hagis llegit el més fluix. Si pots i vols prova amb "dubte raonable" o "Ui, de què poc". M'interessa la teva opinió, de veritat.
foster

Està molt bé, molt ben narrat, molt intens, has sabut transmetre l'angoixa del que espera ser recompensat i es troba decebut. Encara que crec que si hi havia el títol i el nom del autor, hauria tingut més èxit que si hagués estar el relat escrit. Quanta gent que hagués comprat el llibre, hauria mirat i remirat el títol i el nom del autor, sense saber perquè no hi havia res.
També et dono les gràcies per el teu comentari. Una abraçada.

ja ho vaig fer "in situ" quan vas rebre el premi, però reconec que no l'havia llegit. M'estàs copsant i les teves històries m'enganxen, mmm, m'estic tornant un addicte a vos, mmm, ... m'estaré posant malalt?

Fora conyes, el relat té una exposició clara. L'angoixa del paper en blanc, produida per la soberbia està molt ben descrita.

Una forta abraçada,

Genial!!!
El ritme és el millor, cada cop llegeixes més rapid per l'ancià de saber que diu la següent ratlla.
No paris d'escriure, si us plau

Quan m'he adonat dels concursos, ja quasi havien passat. Enhorabona per haver guanyat i també per haver escrit un relat tan original. És la fòbia del publicador, no?, tanta il.lusió i tanta espera per publicar, i que al final resulti que no hi ha res escrit.
Per altra banda, i ara que hi penso... una boira espesa impideix veure res, no? A veure si serà això!
I ara, la valoració. Un 8? Un 9? Un 10? doncs vam quedar de no valorar i no valoro, però m'ha agradat molt.

Quin relat més divertit! No he llegit els altres participants al concurs, però crec que aquest mereix el premi! Ara ja no em sap tant greu que el meu pseudònim aparegui en blanc...podria haver estat molt pitjor! jejeje

Acabo de veure el teu comentari i t'he enviat un mail perquè m'expliquis de què es tracta. Espero no haver fet tard!

Mercè

Un conte enginyós i divertit. L'haurien de llegir a la ràdio, a veure si promocionem força el llibre. Et felicito.

Moltes felicitats, molt ben escrit i estructurat. Fas com el flautista de Hamelin, tots anem allà on tu vols.

Intrigant

Em sembla inquietant i molt ben construit, interessant, en fi, m'ha agradat i et voto.

Bones Biel, soc en Sergi, o més conegut per aquí (o no tant) com a Giser Cranc. He llegit ell teu comentari i aquí et deixo la meva adreça perque em puguis explicar amb més deteniment en què et puc ajudar.
Fins aviat i amunt les atxes!!
adreça: sergipolo@hotmail.com

Original i depriment. Ara no encerto a trobar la meva pàgina. Fa por mirar i veure en blanc. Prefereixo deixar el llibre tancat... per si de cas.

M'agrada com descrius algunes característiques de la ciutat, sobretot el tros del metro, et pots sentir envoltat d'acer. Molt bo nano, aqui hi ha molta "txitxa"!
enhorabona,

ens veiem

M'ha semblat un molt bon relat una salutació des dels Pirineus de (Girona) Ferran de Montagut

Quan et quedes en blanc...
Suposo que tots en un moment o altre de la nostra vida em tingut aquesta sensació tan angoixant, tu l'expliques molt bé en el teu relat.
Comences descrivint la sensació de gaudi que sent el personatge en saber que, en seure en el seient del metro, tindrà a les seves mans el tan desitjat llibre finalment publicat, despré poc a poc vas creant aquesta sensació de inquietud que es pot tenir en veure que allò que tan anhelaves veure's fet realitat ha desaparegut com per art de màgia.
Ja tinc ganes de tenir el llibre dels relats a casa per veure si hi ha alguna pàgina en blanc. El tinc encarregat!!!
Desitjo que no trigui.

que han dit, ja no puc afegir res més i ademunt la meva "curtor" a l'hora de comentar, però vull que sapigues que t'he llegit i he gaudit molt amb el teu relat ...

Una besada senyor "del dilluns" que després no són dilluns.

Conxa

molt divertit el relat i a l'hora gens superficial. La vanitat de l'autor... és un gran tema. I això del relat en blanc... sembla el quadre d'aquella obra de teatre... que ho consideraríem, originalitat o presa de pel?

i la polèmica de les bruixes garrotxines també ha estat bé!

Em sembla que tot el que he llegit teu és prou serios.
Si serios voldir trist i avorrit, no ho facis.

he retornat només per opinar qu m' ha agradat molt .
Es possible que la teva mare et digués Le Beau referint-se al poble de Saint Martin Le Beau que va fedr famós el president Tarradellas?

encara no tinc el llibre, però a la pag 239 no hi ha el de Biel-Martí (Marti el Bell)?
molt bo, malgrat aquesta mica d'autobombo q em sembla trobar-hi...
vinga a per una novel·la seriosa....

M'ha agradat molt el relat. És molt original. Felicitats!

Són moltes les vegades que els arbres no ens deixen veure el bosc, i la pressió que cadascú de nosaltres ens possem és un dels arbres més grans que existeix.

Ànim i segueix escribint aquests contes tan...

Biel!
Quina angoixa!
Acabo d'anar al llibre a veure si s'han anat borrant alguna de les pàgines o si encara hi són totes. A vegades penso que això del llibre no ha estat més que una tarda bonica, i corro, com el protagonista a mirar-me'l. Per sort, aquell és físic! i sembla que no cauen les lletres..

Fins aviat,

Marc Freixa (joan Petit)

Demano disculpes al relataire que té el relat publicat a la pàg. 239. Quan vaig escriure aquest text no tenia el llibre davant, però aleshores creia que no arribava a tantes. Error per falta de documentació.

Gràcies perdix per fer-m'ho veure.

Biel Martí.

al meu llibre surt "La bruixa bona", quin misteri...no cal donar-li més voltes, no us amoïneu. Ha estat cosa de bruixeria garrotxina, però d'una bruixa dolenta...

O bona. Realment, tal i com van les coses i com hen parlat tota més d'una vegada, si volem catalogar allò que diuen "l'èxit" per l'impacte al gran públic que crea una cosa, el nostre llibre no és més que això, boira. Quasi tres-centes pàgines de boira. Però nosaltres, tu i el teu personatge sabem que hi ha quelcom més. Per això crec que la bruixa és bona, ens fa tocar de peus a terra.

Felicitats pel relat, Biel.

P.D: Avui vaig pels extractes finals, fiju!

Biel, a vegades saber que un es bo i no tenir el reconeixement públic és molt dur i fustrant. Peró quan aixó és realment veritat, arriva el reconeixement públic. Part d' aquesta veritat, se l' ha de creure qui pretén l' èxit. Creure en un mateix és bàsic. Que els altres hi creguin, fonamental. Que algú que tingui "el poder" hi aposti, inprescindible. Aixó no passa sempre. Jo desitjo que a tu i a molts d' altres d' aquesta web us passi.