En blanc, per tu

El full en blanc. Un nom? Un paisatge? Quin és l'inici que em portarà a caminar per damunt el full en blanc?
No m'agrada escriure amb els dits, ho trobo primitiu, simplista. Em fa sentir un paleolític pintant parets. És el mateix pintar una paret amb la grapa bruta després de caçar i fornicar amb dues femelles que picar una màquina d'escriure o un teclat d'ordinador amb els dits. La ploma. La ploma em porta lliscant d'esquerra a dreta en el full, em sento contemporani, sofisticat, evolucionat.
Però avui la ploma no vol lliscar. Ahir tampoc. Ni abans d'ahir. Pensant-hi fa dos mesos que no llisca. El full blanc comença a esgrogueir-se. Virginalment esgrogueït. L'atmosfera del despatx corromp el paper.
Klaus, Merkel, Fgdf, Hel, Ena, Berkowic, Basatkov, Basescu. Cap nom que em ve al cap arrenca el motor de la ploma.
El mar plàcid, el desert ressec, la pollancreda agitada, el cementiri gris, la posta de sol rogenca, la matinada fresca. Tampoc el paisatge hi ajuda...
Haig de reconèixer que tampoc la motivació etílica m'ha ajudat. Ni la ginebra ni el conyac. Tampoc l'absenta. Quin mal de cap, mai més.
He pensat en alguna droga il·legal. L'Àlex m'ha parlat de la cocaïna, la farla, la pols blanca. Excita i agilita la ment. Però veient els ulls desorbitats negres de pupil·la dilatada en expansió ocular, de l'Àlex, no m'atreveixo a esnifar la pols excitant.
Miro el full blanc (esgrogueït). El sostre, les parets, els dits, les ungles (n'hi ha una de bruta). Res.
Deixo la ploma sobre la taula. Me'n vaig al menjador. Ets allà, fent un puzzle. T'observo i gaudeixo de la teva cara concentrada, dels teus dits delicats com agafen la peça difícil de posar, hi ha un ull d'un cavall que pertany a un equí que encara no es distingeix en la part construïda.
T'estimo. Vull abraçar-te, però m'aguanto perquè el desig i la contenció faci que l'abraçada que et faré sigui més intensa. Ja noto el tacte de la teva pell mig descoberta. Fa calor i portes la bata sense mànigues i lleugera.
M'aguanto. No puc més, t'abraço. Ben fort. Tu somrius i em fas un petó a la galta.
Sóc tant feliç... que no puc escriure.