Empeltats de vida.

Un relat de: onatge

Empeltats de vida.



L'absurditat del temps
que deixem perdre és vida
que no tornarem a
respirar ni viure.
Per això la profunditat
i la força de l'ara i aquí.

L'eco dels pensaments
i sentiments
ressona dins de mi.
Empeltats de vida
hem de florir en vida.
Avui volem amb el mateix estel
potser amb aires diferents
però la força de les llàgrimes
ens ha unit més enllà de
la pròpia nit. Tot té
la seva veu i el seu crit
i la carícia que neix
més enllà dels dits.

Potser estimar és poc dit,
cal estimar amb veu alta
que la mútua companyia
traspassi totes les estances
i ens aïlli de la soledat.
Silenci només quan
ens demanem silenci.



onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com