Emma

Feia una xafogor espantosa; finals d'agost i l'asfalt de Barcelona fins i tot semblava fer suar les escorces dels arbres que romanien a la plaça de la Virreina. S'ho mirava des de la finestra de la cuina, mentre fregava els plats i el nus gruixut de corda gastada li seguia oprimint l'estómac cada volta que pensava en la cita. Es dutxà mentre pensava en ella, no se la podia treure del cap; es fregà el cos bru de dalt a baix i, depilant-se amb la gillette, va dibuixar la paciència damunt seu. Es mirava cada racó possible: els peus, les cames, el pubis, les natges, l'estómac i, quan es mirà els pits, s'aturà i els acaricià.

Com que l'Emma feia segles que no trepitjava Barcelona, la va dur al Heliogàbal, un bar prou conegut de Torrent de l'Olla, però que encara conservava aquell ambient de calma on hi podies estar en intimitat, tot i estar ple a vessar. Ella i l'Emma guardaven una certa semblança, les dues portaven el cabell llarg, de color castany tirant a clar. Més aviat altes i primes, no eren dones espectaculars, però despertaven mirades interessades.

Havien begut prou com per poder enterrar el malestar i fer emergir sentiments de confiança, com si es coneguessin de tota la vida; no podien deixar de somriure amb un gest murri als ulls cada cop que brindaven creuant-se la mirada. La discoteca anunciava que s'acabava la festa obrint els llums i apagant la música. En sortir a fora, van escollir ser confidents, eren prop de les cinc de la matinada, s'havien begut la vida i fumat les últimes calades de rancúnia. Caminaven carrer amunt mentre es fonien les darreres gotes de suor després de ballar tota la nit. Estaven borratxes i l'Emma es va auto convidar a dormir.

No sap com va passar, “waiting for the miracle” feia efecte i com Juliette Lewis a Natural Born Killers van deixar-se anar com si ballessin sota les estrelles; sense dir res, van besar-se molt lentament i la lentitud va anar desencadenant en una trobada fogosament inesperada.

Mai havia acariciat el cos d'una dona i, tot i semblar-li estrany, hi havia quelcom dins seu que no deixava que s'aturés. Es besaven amb passió i es tocaven amb delicadesa valenta. Sense por, l'Emma li passà lentament la punta dels dits pels seus pits, jugà amb els mugrons i quan hi posà la boca, ella va sentir-se clamar el cel. Dins seu cridava el desig de plaer en el màxim estat pur. Es van estirar al llit i es despullaren l'una a l'altra, lentament. Se li feia estrany treure la roba a una persona amb el mateix cos. Els seus dits tremolosos dansaven acaronant les pells, teixint cada segon del desig ardent d'allò implícitament prohibit, i els gemecs acompassats van generar un llarg moment d'excitació desconeguda en envair-se mútuament.