EMIGRANT

Un relat de: montells
Ell m'ho va explicar, més o menys així.
Volia fugir del seu país, amb la seva dona i les dues filles, per culpa d'una estúpida i sagnant guerra en la que ells no hi tenien res a veure i per a salvar-se, naturalment, d'unes morts fixes.
Va poder contactar amb uns senyors que li oferiren lloc en una pàtera, previ pagament d'un capital, que significava tot el què tenia.
Embarcaren de negra nit, la mar estava en calma. Sentien els batecs dels seus cors accelerats, es donaren les mans i resaren.
Els seus companys, eran el silenci i la negror de la nit, la seva enemiga era la boira.
Confiaven en que el mar estigués planer durant tot el viatge. Tenien molt de fred, les cames sense control, tremolaven, les mandíbules closes, i tot-hom callat.
De sobte, començaren a sentir el brogit, cada vegada més sonor, de les ones.
Una tromba de grans ones els cobrí. Crits, cops, insults .. i tot es va esborrar.
La pàtera volcà. Va poder agafar la mà de la seva dona, però ... li relliscà.
Desesperat, els cridava a tots, dona i filles, però ningú li contestava i ple de ràbia continguda, plorà i plorà, sen se parar, mentre afònic ja, de tant cridar, deia ¡¡Senyor!! ¿per què? ¿per què? i ja en la seva bogeria, només deia, ¡¡relliscà, rellisca relliscà !!
Impossible els fets recordà. no podia més i es desmaià.
Recobrà el coneixement, no sabia on era. Tenia mol dolor i les mans ensangonades. Poc a poc la seva ment es despertava. Recordà ... totes les seves vides estimades destrossades.
El que havia passat no s'ho creia, no podia ser, era superior a les seves forces.
Oïa veus a la llunyania i tot sobreposant-se al seu dolor, a la gent que per allí passava preguntava. amb la seva veu constrenyi da pels seus sers estimats.
Ningú en sabia res i el seu cor es trencava.
Voluntaris van sortir a la mar amb barques de salvament, van lluitar contra les ones, en feroç combat, però tornaren buides, ningú s'havia salvat.
Ell pregà Déu, tot plorant i dient-li que no el deixes viure.
Ja mai més podria riure amb els seus i repetia ¿ per què, viure així? ¿ per què ?
La seva vida ja no tenia sentit, perquè ja mai més sentiria.
No vaig saber mai més d'aquell home, ni tan sols el seu nom em digué.
Però, més o menys, aquesta trista història m'explicà i més o menys l'explico jo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

montells

3 Relats

0 Comentaris

158 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor