Embutllat

Un relat de: geraldine

M'allunyo poc a poc d'aquest indret
Cada cop menys meu
I a poc a poc ja no hi formo part

Sento que marxo a altres desobertes
I enrere es queda la infantesa
Que mai deixo perdre

Ja no sóc ni una foto
Ni una nit de borratxera
Ni una baralla
Ni una tarda improvitzada

I no obstant
Cada dimecres agafo el tren
Per tornar a aqueslt abans
Que intento fer.lo ara
I ara, ja no es cert!

I m'imagino que acceptar costa
Ara i després

Però ara, ja sí
Ara, ja no hi formo part

Aquí on sóc ara tot comença a brotar….
Doncs que començi!

On y va…


El moviment! Les corves, les coses curves… com diu Lizano….
" a mi me gustan las personas curvas!"

Comentaris

  • Això és magnífic[Ofensiu]
    Pau Mora | 27-12-2011 | Valoració: 10

    He de tornar perquè ara no puc abastar tot el que em sugereix aquest escrit.

  • Amb perspectiva[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-05-2008 | Valoració: 10

    Vaja, vaja! Tens tota la raó: imaginar costa... algunes vegades més que d'altres, és clar, però de vegades cal distància ( o foscor ) per veure millor la imatge, per veure amb claredat la situació, per tenir una perspectiva més adequada.

    Si " a tu ( i a Lizano ) t'agraden les persones corbes", a mi "M'agraden les persones que desprenen escalfor..." Que perquè et dic això? Vés, si et ve de gust, fins a Desitjos des de l'obscuritat ( pots clicar damunt les lletres blaves i hi aniràs directament ) i ho entendràs millor!

    Allà va una abraçada per a tu,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!