Embruix

Un relat de: Nurithy

Lloses pesades oprimeixen el sentit,
fosques cadenes enllacen el ferit.

Un hivern aparentment etern,
la incertesa portada a l'extrem,
l'ànima soterrada a l'infern.

L'efecte malèvol d'un embruix ,
pesarà per sempre més,
aumentant-ne el gruix,
una mirada desconeguda,
provocarà l'enuig,
disoldrà la fermesa.

Un estrany descontent,
s'ens farà omnipresent.

L'efecte malèvol d'un embruix,
imprevisibles actes aliens,
idees fetes un garbuix,
causen suburbis interns.

Un mal ingrat,
d'un amic oblidat,
maleirà l'amistat,
condemnarà el pecat.

Desamparats ens trobem,
sols ens queixem,
impotents admirem,
l'obra imponent,
creix el descontent.

No podem fer-hi res,
altres mans ho causaren,
quan el cor tan sols es gel
ningú el troba,
ningú el salva.

Quan sols no valem
les culpes donem
a un embruix inherent.

Comentaris

  • Sabent com sé...[Ofensiu]
    Arbequina | 31-01-2007

    (si no m'has enganyat), l'edat que tens, aquest poema m'ha meravellat. No et negaré que no em sembla perfecte, ni millorable, crec que ho és... però el talent que hi ha darrera, de debò t'ho dic, em sobta i m'admira.

    "Un mal ingrat,
    d'un amic oblidat,
    maleirà l'amistat,
    condemnarà el pecat."

    I aquesta estrofa... genial.
    Llàstima que sigui un poema de temàtica fosca, trista... però no li podem demanar a la inspiració que es posi al nostre servei, no?
    En fi, encantat de llegir aquest poema. Endavant!

    Una forta abraçada de l'Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

33512 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!