Embriac

El teu poema és un bon intent. No sé si en tens d'altres. M'agradaria llegir-los. De tota manera, per fer bona poesia, un o una ha de provar-ho molts cops i equivocar-se molt. Però el teu poema és bonic i senzill.

Gràcies pel teu comentari a "Els teus ulls glaucs". Considero a aquest poema+epitafi un dels més llargs i complexes que tinc.

He descobert que, amb el temps, un se n'adona que una cosa és estar enamorat i una de semblant, però més profunda i duradera, és l'amor.

A veure si aconsegueixo llegir més relats teus, tot i que no prometo comentar-te, sí que m'hi passaré.

Records!

Jo també vaig anar a la Gigacalçotada com tu. Et recordo perfectament.

llampec

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Em sembla que tens un talent... que ja m'agradaria a mi poder pessigar. Jo també he llegit la teva biografia, i m'ha fet somriure i molt la màxima que has escrit sobre que cada dia és una ocasió nova per ser feliç. Resulta que tinc un relat: No busquis la felicitat, que ve a dir una mica el mateix, i m'ha agradat molt veure la meva teoria reforçada.

Gràcies, angie, per escriure, per compartir, i per ser-hi.

ara que són dies de "vacances" em deixo caure de nou per aquí i ho trobo tot tan diferent..

Gràcies per la tendresa i els ànims dels teus comentaris, i per escriure d'aquesta manera que embriaga de bon gust, de poesia treballada i que dispara trets directes a l'ànima.

Ahir jo no tenia un bon dia,i saps? vaig rebre una carta d'un concurs que ni recordava donant bones notícies.

Atura't a cada passa i somriu en veure com avances. Jo et seguiré de puntetes..

La poesia quan acompanya a un altre art té les de perdre. Llegint el teu poema m'he adonat que quan el vaig llegir al repte veia la imatge però no la metàfora. Ara veig i llegeixo un poema nou, que no té res a veure amb el quadre.

"Un aire massa calent... "... què coi a la foscor de la trinxera! Surt i escriu, que et trobem a faltar tots!
Molt dura, aquesta poesia, i genial, com ever more, espero que ara estiguis passan-t'ho bé.

Un petonàs!


sergi

Quasi em sap greu que aquell dibuixet -copiat del Picasso- i colorejat pràcticament a la 'mili', t'haja inspirat aquets trist -en part- poema.
(Encara que l''angie' vitalista, forta i amable també està present).
Mira, saps què? Només se m'ocorreix de moment un sintagma estrany i engrescador:Avant, xicona!
I salut i rebolica, que no ens falte!

...angie, espero que aviat escriguis només coses belles, sense dolor ni record, que tot s'arregli i siguis MOOOOOLT feliç! Els mals dies sempre passen, sempre...

Molt bonic el poema, però trist i amb rerefons de dolor!

Una abraçada!

PD: un bon consell és el que tu dones a la biografia i que m'encanta:

"Cada dia és una ocasió nova per ser feliç i la felicitat rau dins nostre, hem de treballar per cercar-la i vèncer la por que nosaltres mateixos inventem com a excusa per mandrejar."