Em vols estimar? (PODER)

Ella ja no tirarà cap ploma des de la torre més alta, perquè quan arribés a terra, ja no hi seria. No entén res. Fa més fred del que pot soportar. Sap que potser no aniria bé, però en el present si que hi anava, i el present és l'únic que tenien. Millor no començar... Millor no continuar... Millor no acabar... A la vida hi ha massa coses lletges. I per això li dol carregar-se la part més bonica de la història.

Recorda que la pitjor nostàlgia és l'enyor del que no ha succeït mai. I li dol que ell no hagi entès res.

Com li cantava aquella nit: la covardia és assumpte d'homes i no d'amants.

Que no sembla ficció sinó un retrat de la pròpia vida. Has sabut trobat una bona estructura per desenvolupar la història i, com algú deia abans, un lèxic força ric per vestir-la. El resultat és magnífic: àgil de llegir i profund de contingut. Felicitats!
Una abraçada,
Fredia
P.S. Gràcies pel teu comentari. T'he deixat un missatge al fòrum aclarint la pregunta què em feies.

jo hi sent duresa, força, exigència i també noblesa, sensibilitat, certa tristesa, certa nostàlgia.... un excel.lent cocktail poètic

m'agrada el vocabulari que utilitzes ("sornegueria", "abraonar", "embat", "àdhuc", devers", "ans", etc...)

també t'haig de dir que m'inspires

t'he deixat un altre comentari en "L'intèrval"

besets
pepastor

moments que no podem afrontar, pel que sigui. El temps jutjarà si ho vam encertar o no, però quan intervenen altres persones, els nostres dubtes o les nostres no decissions poden tenir conseqüències dures i no volgudes, com la que planteges.
M'agrada com ho expliques, amb naturalitat i en format d'una conversa que possiblement tots, des de qualsevol dels dos cantons, hem pogut tenir.
Una abraçada

però real, com la vida mateixa. La veritat no sempre triomfa. L'amor no sempre guanya.
Dur, però real.