Em vas mirar...

Un relat de: Chelsea, the classic girls of 60's

No tenia perquè succeir i així va ser
no tenia perquè sentir-ho i ho vaig sentir
no tenia perquè mirar-te i ho vaig fer...
I et vaig mirar a tu, home de mirada perduda,
perduda en alguna part del teu passat
perduda entre somnis, entre fantasies,
i vaig agafar el somni amb les mans
fins veure els teus ulls mirant els meus
i et vaig apropar el calaix de les paraules
i les teves mans no sabien agafar-les
perquè tu seguies acariciant els somnis.
Volies seguir a la deriva entre les teves ombres
només per un moment els teus ulls em van mirar
quan dues gotetes d'aigua van despendre's dels meus ulls,
van sortir a acomiadar-te.

Només llavors, home de mirada perduda,
només llavors vaig sentir realment
que els teus meravellosos ulls marrons
s'havien enamorat dels meus.

Comentaris

  • Sensacional.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 07-12-2018 | Valoració: 10

    Jo tinc un poema: "Pol·len", que acaba fent esment dels ulls. Per això en llegir el teu hi copso no sols la significança del poema, sinó també com hi arribes a ells... , després de tot un ric reguitzell de sensacions a flor de pell, que fa el poema bonic, melodiós i sobretot assenyat. Perquè detecto en ell la mà d'una persona intuïtiva, enèrgica, segura de si mateix i molt i molt romàntica. I per acabar diré que aquesta mena d'intuïció i d'intel·ligència fémina comporta pagar un preu molt alt que és el de l'inconformisme, el de la solitud assumida, el de vulnerabilitat disfressada de fortalesa. Però, al final, malgrat l'entrebancós camí en cerca la felicitat somiada, ha valgut l'espera, la pena... No et sembla Chelsea? Salut, Nil.

  • Lecram | 07-12-2018 | Valoració: 9

    Uau..si, un uau ben gran es que m'ha sortit després de llegir el teu relat. Les mirades quan es troben són màgiques, i quan es troben no calen paraules. Llàstima que a vegades es troben tard.

    Una abraçada

  • L'ull de la subcultura | 29-03-2006 | Valoració: 10

    jejejje esta molt bè filla meva, aixó si es trist i una mica cruel... pero tan real, M¡ha agradat, segueix escrivint. I sigues feliç :-)

  • hi ha un aprenentatge[Ofensiu]
    jaumesb | 28-03-2006 | Valoració: 10

    en l'amor, un llenguatge de la mirada
    l'amor parla i el cor l'escolta

Valoració mitja: 9.75