Em sento una caputxeta borratxa

Em sento una caputxeta borratxa, que va massa remullada d'alcohol com per veure qui és el llop. Els ulls em vomiten; si no, no entenc com ha arribat tota aquesta brutícia damunt les galtes. Potser eren els meus dits, que eixugaven bassals?

És igual, davant del mirall sempre hi sóc jo sola.

Agafo paper setinat, d'aquell per enganxar gomets, que sempre duc a la butxaca. Prenc les fulles d'alzina que s'ajupen a la terra. Les trituro i les poso en filera damunt del paper. Ho enrotllo tot, i ho faig aguantar amb cel·lo. Un trosset de cotó fluix, pot servir de filtre.
Però no m'ho puc fumar, el paper no s'encén, i la flama s'escola fugaç entre les fulles i m'acarona els llavis. Amb un gemec, ho llenço al terra.

És igual, jo tampoc fumo.

Sóc feta de cendra, i no estic segura que la cendra pugui tornar a cremar.


La que creia l'última mà, m'ha colpejat els dits amb els seus. M'ha desvetllat del mig d'un somni, i m'ha sobtat l'angoixa. Dibuixo rostres amb llapis de mina tova, i tant me fa, que cap s'assembli al seu.

A la de tres fujo, i siusplau, que ningú vingui amb mi.


Espera'm fins que torni.