Em sento estranya en una nit qualsevol

Em sento estranya en una nit qualsevol,
tinc la sensació que ho tinc tot al meu abast
i que a la vegada no tinc res.
Tinc por d'anar a dormir i que quan em desperti
res sigui igual que abans, que tot el que abans tenia
ara sigui fum...
un fum espès d'aquell que quan t'acarona els ulls et fa plorar,
aquell fum que quan et toca el cervell et fa recordar tot allò que et fa tan de mal,
aquell fum que quan et toca la llengua et fa dir allò que ni tan sols penses...
Em sento estranya en una nit qualsevol.
Com si demà comencés una nova vida
en un lloc nou lluny d'aquest petit però gran indret
En un lloc on les estrelles no brillen,
ni la lluna ens fa somiar i desitjar un munt de somnis impossibles.
Em sento estranya en una nit qualsevol
com si fos l'habitant d'un planeta on res és com aquest,
on les llàgrimes són inexistents,
i els somriure són la manera més fàcil
de desitjar un bon dia a les persones del carrer.