Em recreo en el temps

I.
Crear a destemps, com si el pas difús de sentir-se quiet transgredís tota obediència.
No obstant, crear a destemps per no perdre aquell bocí d’entreteniment absurd i loquaç.
Però, crear a destemps, no per inferir en el silenci de mitjanit, sinó per mostrar-se lúcid.
I, crear a destemps, sense desdeny de la hipocresia rutilant dels dies que temptegen la rancúnia.

II.
És temps de crear, amb amplitud i coneixement, sota els fonaments de la paradisíaca mentalitat occidental.
És temps de crear entre les virtuts somicades dels senyors amb corbata i els defectes inoportuns de la gent rústega.
És temps de crear ambigüitat en el sí de la còmoda cadira, sornegueria en el sí de indisciplinada rebel•lió.
És temps de crear, ampul•losament, poesia barroca, en temps del renaixement, quan l’home ha arribat a la lluna.

III.
Crear, a temps o destemps, sense por a errar el tret.
Crear, a temps o destemps, a ritme d’oxigenació del pulmó que agonitza.
Crear, a temps o destemps, en percebre l’humanisme del record dolorós i mnemotècnic.
Crear, a temps o destemps, rondinaires argumentacions en el discórrer de la malaltia.

IV.
Temps al temps de crear i recrear-se amb l’enginy que pressuposa un tub d’assaig.
Temps al temps de crear i recrear-se amb la tapa del vàter, un cop afaitat i perfumat.
Temps al temps de crear i recrear-se amb la sòlida mansuetud d’un monòlit muntanyenc.
Temps al temps de crear i recrear-se amb la paraula esquiva, que deixa pas al pensament únic i equívoc.

V.
Temps de creació per aquells que no tenen res més a fer que donar-se al gust de crear.
Temps de creació per aquells que, sense voler-ho, desperten en un poema banyat de somnis.
Temps de creació per aquells pintors, que sense pretendre-ho, han esguerrat la seva idea primigènia.
Temps de creació pel gust de no deixar-se intimidar o sentir-se dilapidat per un gust massa cursi.

VI.
Crear, a temps, noves il•lustracions d’allò que es veu, s’ensuma, però no se sent.
Crear, a temps, novíssimes composicions musicals vestides de sòrdids elements teatrals.
Crear, a temps, revolucionaries composicions poètiques, sense parodiar la figura del putxinel•li.
Crear, a temps, insòlites textures i teixits i tèxtils de nombroses i numèriques qualitats.

VII.
Temps de crear, quan irrompre en el posat dels sants immaculats no sigui pecaminós.
Temps de crear, fins quan el cos deixi de ser cos, pel bé de la humanitat, que mor amb la humanitat.
Temps de crear, en tant que és la creació la que ens porta temps de concebre-la.
Temps de crear en temps de crisi, temps per la crisi i creació per la crisi.

VIII.
Crear, tot i el temps, les vicissituds que dispersen el sentit comú de l’abstracte monoteisme.
Crear, tot i el temps, els obstinats intents que fracassen per no ésser consolidats en la base.
Crear, tot i el temps, l’entrellat decisori de tot allò immanent a la religió creada per la humanitat.
Crear, tot i el temps, l’afirmació planera d’un sentiment, probable, de no haver entès ni fava.

IX.
Ni falta que fa: Creació i temps van de la mà.
Recreació i col•legi van de la mà.
El temps de crear se m’acaba.
I, així, em recreo en el temps.