...Em provoca fred...

Davant d'un mirall,
s'hi reflecteix l'ombra clara dels meus passos.

Em saluda, juganera,
mentre fa que em perdi,
en el seu gest.

Em provoca fred,
em sento nua,
nua d'ànima.

Doncs davant d'un mirall,
la meva pròpia ombra, em mira.

Aconsegueix desvestir,
mots i metàfores,
i fa que de cada paraula,
en surti un poema,
nuu de versos.

Em provoca fred...
em sento petita,
nua d'ànima.

Doncs davant d'un mirall,
la meva ombra em crida, amenaçadora.

Després....ja és massa tard per seguir-la veient,
l'he ignorat durant tan de temps,
que ja s'ha fet gran.

Jo ni tan sols la recordo.

Em provoca fred.
Em sento nua,
i no reconec el meu perfum.

"Davant del mirall,
les coses desapareixen vora els ulls,
però romanen espiant cada racó,
dels teus paranys."