Em profanes el sexe

Unes sensacions viscudes per moltes dones i expressades amb tota la seva vivor.
M'ha agradat molt, Mar, aquest nom tan bonic... teu.
Reprenc la lectura de les teves poesies. Gràcies.

Hola Mar, som l'altra mar, En primer lloc, dir-te que fa pocs dies que em vaig registrar a relats en català, i no sabia que hi hagués un altra mar, és més, quan vaig anotar el nom, ningú no me va dir que no el pogués utilitzar.
En segon lloc, tot i que estic d'acord que ens pot dur mals entesos, no crec que m'haguessis de comentar això tu, i manco sota d'un text, ja que precisament, i si no entenc malament, els espais per comentar, són precisament per això, per comentar el text, i no per aclariments personals. Els de relats en català no m'han dit res.
Apart, també crec, que si, que d'acord, que pot dur mals entesos, però no crec que sigui el "teu" nick, si no entenc malament quan et registres a relats en català no hi ha cap espai on parli de privacitat de nicks, si fos així, ja m'ho haurien dit.
Bé, dit això, posaré un distinctiu al meu nick, que també es mar, pq ens distingeixin.
Salutacions, mar.

M'ha agradat molt el teu poema, i en algun moment de la meva vida m'he sentit aixi com tu descrius. M'agrades com poeta i també com amiga. Segueix lluitant per una vida justa i millor. Te la mereixes. (Fem un te???)

...Responsable darrera d'una tria llunyana de poemes... Feridora de pàgines etèrees...
Has exagerat una mica -negocis i avantatges de l'edat!- en l'enfonsamenta, la batzegada i l'arrossegamenta... Emperò, la joventut és romàntica, somniadora i atrevida...
De tota manera, és un bon poema: curt, concret...
PS. Coneixes A. Calls i Xart? Sou del mateix poble?
Salut i rebolica, xicona!

Aquí ritorno, la persona que més esdevé impressionada amb la teva sensibilitat, bé esque sincerament, no tinc paraules per descriure-ho, fas entrar tant i tant profunds els teus poemes que realment sorprenen de valent!
M'encanta, segueixo aqui ^^!
Muack Maca!*

està molt bé. jo no sabria, ni podria ni esper que m'arribi l'hora d'haver de passar-h

gràcies pel teu comentari, m'has fep plorar i potser em convenia, em calia també saber si valia la pena,
el poema que vas llegir el vaig portar més d'una setmana a dins i em va venir sol. te'n podria donar més detalls, però som a la tele i la tele juga a enemiga de la poesia
ja et llegiré més i ja escriure més. ara estic molt enfeinat.

cadència lliure d'altre compromís que el de cridar una pregunta a l'aire.

la poesia és una amant innocentment cruel, com un poltre negre més salvatge per que així el preferim que per no es pugui amanyagar.

dificil elecció.

La meva torpesa, o la meva ignorància, no em deixa interpretar tots els matisos del teu poema. Però els meus sentits gaudeixen, molt intensament, de cada una de les seves línies. I la meva ment recorda la sensació d'haver-me trobat algun cop a l'altre costat de la darrera pregunta. Ets molt bona escrivint, mar.

de moment lo que pots fer de tu és continuar escribint d'aquesta manera tant bona....a més de tindre d'altres experiencies.. m'encantara llegir-te de nou.