Cercador
Em preguntes: Ets feliç?
Un relat de: paparolaEm preguntes si sóc feliç.
Bufa el vent i el sento,
surt el sol i el veig,
m'aixeco cada matí,
camino i respiro.
No em puc queixar,
visc.
Sense pena,
ni glòria,
passen els dies.
No sóc al fons del pou,
tampoc pujo a la lluna.
Qui ho diria, oi?
Aquella nena que feia,
castells de sorra,
que volava amb cometa
que es pujava al núvol,
ara toca de peus a terra.
Ja no s'ensorren els castell
i plora.
Ja no els fa.
I no s'omple de pena
però no fa salts d'alegria.
Equilibri...
Enyore els somnis,
i de vegades ho intenta,
un cop d'aire
li diu que esta en terra.
S'enamora d'una flor,
del mar, dels amics.
Potser si,
això és ser feliç.
Comentaris
-
De segur[Ofensiu]Frida/Núria | 23-01-2007 | Valoració: 9
que deu ser-ho, tocar de peus a terra també dona felicitat i més si no s'està al fons d'enlloc.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol