Em miro al mirall

Un relat de: vividor

Em miro al mirall,
és lluny, ho sé,
varen passar els anys i ella va marxar,
només la nostàlgia la fa arribar,
com un xiuxiueig avui vol volar.

Ets la ràbia del meu destí,
ets la lluita del meu camí,
només records avui puc atrapar,
on estàs.

Es per tu que ploro en silenci,
que puc guardar el teu dolor per tu,
que segueixo somiant
per tu tinc destí
sento que forges el vent,
amb ombres de negre el silenci,
es per tu que puc viure,
creuant les portes del més enllà.

Fingeixo en el teu joc no puc fugir,
voldria poder tornar a néixer
miro a les finestres t'allunyes de mi
com la tormenta regressa al mar
ets el temps que marca la meva pell
ets la molla que omple el meu ésser
sols uns instant et demano,
torna a mi.

Avui perdo les pors,
no vull perdre,
la mala sort s'acosta cap a mi,
poden vèncer avui de nou una altra vegada,
tingues per segur llevaré,
ets la vida que dóna sentit,
ets la guia de la meva cançó
però no el dolor si tu marxes,
t'allunyaràs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de vividor

vividor

2 Relats

0 Comentaris

1371 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor