Em faig gran?

Un relat de: Andrea Ramírez Sánchez
Em faig gran, diuen. Els meus pensaments ja no són els mateixos, les meves preocupacions han crescut. Enyoro les estones al parc, palpant les fulles caigudes dels arbres, ensumant l'aroma de les flors que em rodejaven. Quan abans tenia mil misteris a descobrir i ara simplement mil problemes a aclarir. Que abans tot era més senzill, una humil mirada et provocava una rialla, un simple crit et podia canviar la nit. Ara tot és més complicat, ja no et preocupa tirar una pedra al riu, ja no t'excita caure en una bassa, no et sedueix mirar les perdius com fan el seu llarg viatge. Et preocupa si la pedra que has tirat al riu és la correcta o si t'has mullat molt en caure a la bassa. Ja no esperes que la pedra arribi al fons del riu, ni restes que les gotes que t'han quedat a la pell s'evaporin amb l'ardor del dia. Ara ja no tornaràs a trobar la pedra, perquè els vells temps ja no tornaran, la bassa te la tornaràs a trobar, però aquest cop no cauràs. T'has fet gran.

Comentaris

  • bones reflexions[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-04-2016

    i ben portades a un pensament-relat, a un micro assaig molt original. Diria que no cal amoïnar-se per fer-se gran el problema és no fer-se'n, i com deia el gran filòsof... l'Snoopy, "Un dia ens moriren, però tots els anteriors no".

    Bona feina.

    Ferran

  • Passem amb la vida[Ofensiu]
    nadàlia | 25-04-2016 | Valoració: 10

    Sí ens fem grans i després ens farem vells, és el cicle de la vida. I a voltes enyores aquella senzillesa d'abans, aquell viure més planer on les teves capacitats podien desenvolupar-se amb l'entorn, amb els entorns que canviaven més lentament.
    Però encara queden coses per fer.Contemplar un dia clar, sentir l'escalfor del sol, mirar, observar la verdor del creixent dels arbres ara que és primavera i la natura es torna a vestir, elegant com és ella, i ens ensenya els colors, les tonalitats essencials de la vida..La natura és la nostra mare i el nostre mirall, atès que som natura també i és positiu no oblidar-ho.La natura sembla que no parli i ens ofereix un munt de mots, de paraules, de contes i de miracles.Passem doncs amb el temps i com aquell arbre més gran, descobrim les branques que encara verdegen dins nostre i deixem-nos acompanyar i acompanyem les persones que coneixem i estimem....deixem que els problemes els resolgui qui els ha de resoldre, no amunteguem problemes que no són nostres i fem confiança a la vida. Cada generació ho ha fet així...

l´Autor

Andrea Ramírez Sánchez

4 Relats

3 Comentaris

3337 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00