Cercador
Em fa vergonya estimar-te aixi.
Un relat de: Llàgrimes de Gel- Compartir:
Tinc el meu caràcter si; reservada, tímida i vergonyosa, molt vergonyosa, però son tantes les coses que m'ha agradaria dir-te i no puc. Se'm fa molt difícil. No puc treure't de dintre el meu cap , tots els meus pensaments son per tu de dia i de nit; tu em despertes, no puc dormir, l'angoixa que duc a dintre em desconcentre. Parlo amb tu dintre meu. Ja veus quina ximpleria! Tu em tens embruixada. No ser be que m'ha esta passant, que es fet amb mi?
Quan et veig per el carrer, acoto el cap, per fe veure que no et veig, encara que per dintre m'omples de unes pessigolles com papallones que ballen a la primavera, em batega el cor a mil per hora. S'ha m'encongeix quan no puc aixecar el cap, ni tant sols mirar-te a la cara, simplement per vergonya, però per dintre la tensió no em deixa respirar, ni tant sola aixecar el cap. Pensar que tu pots veure tots i cada un dels meus defectes, em fa tant i tant petita, tant insegura de mi mateixa; que em fa tremolar com una fulla.
Quan m'aixeco el mati i veig el teu cotxe aparcat al carrer, em treus un somriure de dintre, que em fa sentir una felicitat insòlita, un instant de tendresa. I ja veus nomes es un cotxe estacionat al costat de la borrera. I. Que ximple que soc !
M'ha agradaria dir-te tantes coses a cau d'orella, que nomes pensar que en un instant d'apropament, o tindries tot de mi. Si em toquessis em des-feria com la xocolata calenta. Com m'ha agradaria explorar tots els racons del teu cos, llepar-te tota la teva pell, sentir la tavà olor, acariciar els teus cabells, desfer-me en el teu cos . Tu em fiques calenta. Nomes tinc aquesta ganes botiges de sexe amb tu. Perdrem per el teu cos i sentir com acaricies la meva suau pell. Em fa perdre el cap, nomes imaginar-ho. Dons si fos realitat?
Si sàpigues-is com et trobo a faltar, aquells instants de temps. Aquelles petites paraules de cordialitat, com bona tarde, bon cap de setmana. Amb aquella veu tendre angelical, que sols dir a tothom. Ara com mes m'ignores, mes et desitjo. . Ser que no et recordes ni del meu nom. Em tens embruixada.
Se que hi ha murs que no es poden trencar, i aquest es un, tot i que ser que em tens el cor robat, tindre que aprendre a viure amb aquesta malt son.
Em fa vergonya estimar-te aixi.
Quan et veig per el carrer, acoto el cap, per fe veure que no et veig, encara que per dintre m'omples de unes pessigolles com papallones que ballen a la primavera, em batega el cor a mil per hora. S'ha m'encongeix quan no puc aixecar el cap, ni tant sols mirar-te a la cara, simplement per vergonya, però per dintre la tensió no em deixa respirar, ni tant sola aixecar el cap. Pensar que tu pots veure tots i cada un dels meus defectes, em fa tant i tant petita, tant insegura de mi mateixa; que em fa tremolar com una fulla.
Quan m'aixeco el mati i veig el teu cotxe aparcat al carrer, em treus un somriure de dintre, que em fa sentir una felicitat insòlita, un instant de tendresa. I ja veus nomes es un cotxe estacionat al costat de la borrera. I. Que ximple que soc !
M'ha agradaria dir-te tantes coses a cau d'orella, que nomes pensar que en un instant d'apropament, o tindries tot de mi. Si em toquessis em des-feria com la xocolata calenta. Com m'ha agradaria explorar tots els racons del teu cos, llepar-te tota la teva pell, sentir la tavà olor, acariciar els teus cabells, desfer-me en el teu cos . Tu em fiques calenta. Nomes tinc aquesta ganes botiges de sexe amb tu. Perdrem per el teu cos i sentir com acaricies la meva suau pell. Em fa perdre el cap, nomes imaginar-ho. Dons si fos realitat?
Si sàpigues-is com et trobo a faltar, aquells instants de temps. Aquelles petites paraules de cordialitat, com bona tarde, bon cap de setmana. Amb aquella veu tendre angelical, que sols dir a tothom. Ara com mes m'ignores, mes et desitjo. . Ser que no et recordes ni del meu nom. Em tens embruixada.
Se que hi ha murs que no es poden trencar, i aquest es un, tot i que ser que em tens el cor robat, tindre que aprendre a viure amb aquesta malt son.
Em fa vergonya estimar-te aixi.
